jueves, 3 de diciembre de 2009

allò que no es veu

havia vist les Constel·lacions familiars amb la Magda, ...encara sort!, perquè altrament m'hauria semblat que em prenien el pèl (tot i que cada vegada m'amoïna menys que ho facin, fins i tot de vegades m'ho deixo fer,... arribarà un dia en què ho fomenti?)

dissabte vaig anar a un taller invitada per la Carme, la seva sogra el conduia, ... la meva intenció era ajudar, ni tan sols em vaig plantejar treballar, a la meva manera aquest aspecte jo ja el cobria en un altre àmbit... i em va cridar i vaig sortir ... i l'energia va arribar de la mà de l'ànima antiga i vaig perdonar,... de fet porto tota la setmana entretinguda en això...

avui he après que bo i que la voluntad és de ser humil i acceptar el procés, la realitat és que el procés s'ha d'imposar tot sovint per què jo pugui arribar allà on vaig, que allò que no es veu té un alt alt poder i que segueixo agraint des de el meu jo més interior la vida que m'ha tocat!

Petons Univers!!!

lunes, 23 de noviembre de 2009

centrar-se

centrar-se és trobar el centre...
és dilluns, torno d'un cap de setmana a Niça, copso que la vida corre, anem de viatge i en pocs minuts som ben lluny de casa, i visitem, i anem amunt, avall: gent, llocs. Sembla que amb més coses per minut hi hagi més vida,...

però no.

avui he après que es viu millor si s'és a la vora del centre d'un mateix, ... lloc que sovint cerco i que no sempre trobo, ...aquest refugi tan especial, he après que des del centre, s'estima millor, s'escolta més atentament, es gaudeix més.

Gràcies Univers!
Petons Univers.

lunes, 9 de noviembre de 2009

és un privilegi

...i la Marina feia 50 anys, i li van organitzar una festa (gràcies Sam!), ... i vam pujar a Andorra (jo feia 2 anys que no hi anava!). La Piama va fer el viatge amb l'Anna. I vam respirar alegria, molta, compartida.

Avui he après que és un privilegi passejar per la vida amb personetes plenes d'aquesta energia tan blanca, que és un privliegi tenir consciència per apreciar-ho i gaudir-ho i que encara és privilegi més gran que es puguin regalar uns instants de riure franc a qui n'és tan excel·lent receptor!

... un privilegi!

Petons Univers!

domingo, 1 de noviembre de 2009

la ira

no se com començar perquè no és gaire afalagador airejar els defectes d'un mateix... però a l'hora, crec que és una bona forma de netejar un nuvolot que encara ronda per casa...

no serveixen les excuses i ho he trobat -justament- al suplement del diari d'ahir: l'iracund, com a enajenat mental, fa por, justament perquè momentàniament ha perdut la cordura.

avui he après que, més enllà del perdó que m'atorgo generosament, hi ha una voluntat, i aquesta és la de refrenar aquesta fúria de toro que quan m'enfado surt amb una força que ni la del tap de xampany coneix.

Petons Univers!

jueves, 29 de octubre de 2009

es diu alacoque

... és un motiu una mica extrany, ella sap d'on ve aquest nom, Alacoque,...

... qui sap on ens ha de portar la vida, qui sap com serem capaços de gestionar les petites misèries, qui sap si serem capaços de canviar el mon o, si, -una petició més modesta- se'ns permetrà presenciar el canvi,...

Avui he après el valor del temps, la Marga l'ha eclipsat, en mirar el rellotge m'ha agafat la pressa dels terrenals, ... tenia una sensació d'haver fet tan curt!!! No obstant, tot i breu, quin moment el del dinar d'avui!!!

gràcies Univers!
petons Univers!

sábado, 10 de octubre de 2009

la por

la por de no tenir, la por de ser deixats, la por al rebuig, la por a la gana,... por, por por... les pors entren sovint al pensament; en el present encara són més concretes: por a les multes, als jefes, a no poder pagar la hipoteca...

... aquest matí me'n rondava una, l'he aturada!

... avui he après a estar vigilant, a avançar una mica més en el prendre consciència i a dir-li a la ment: perquè no et dediques a notar com em toca el sol i a gaudir de la llibertat que se sent anant en moto? ... perquè ets tan pesada? ja en tinc prou de pensar en coses que em fan por, no entraran més!

gràcies i petons Univers!

lunes, 5 de octubre de 2009

la testarudesa

I és ben bé que ens sembla que tenim raó i la volem fer prevaldre.... I ens enfadem. I no veiem mai de què va la història, a excepció feta de quan no som nosaltres mateixos els qui hi estem implicats… ho veig clar perquè li ha passat a una amiga, una gran persona que, però, encara vol tenir raó enlloc de voler ser feliç.

Avui he après que hem d’estar constantment amantents, per "pescar" aquests moments de voler tenir raó a tota costa i apel·lar la nostra humil·litat, per veure’ns en el mirall del consell de qui ens estima.

Petons Univers!

viernes, 2 de octubre de 2009

no és mai tard...

aquest matí he tingut un copet amb el cotxe,... res d'important i -ja se que us ho preguntareu-culpa meva, per colar-me... he trucat la companyia, estava atabalada, nerviosa,.... no se què hagués donat per tornar el temps enrere i modificar la decisió...

...a l'altre costat del telèfon una pregunta: "...pero, se encuetra usted bien?"

m'ha semblat una frase tan amiga, tan sincera i tan pertinent!

avui he après, al compàs d'una cançó que m'han taral.lejat uns minuts després al telèfon, que no és mai tard per tornar enrere, per agafar perspectiva i per modificar l'estat d'agonia que una punta de nervis pot arribar a provocar, ... al final, tal com diu la cançó: Mírame Tú lo sabes yo lo sé Es fantástico vivir ...

Petons Univers!

miércoles, 30 de septiembre de 2009

del temps i de la història...

... sembla mentida com canvia la nostra percepció del temps, no tant depenent del dia que tenim, sinó del fet que analitzem... ahir en Miquel va fer 14 anys, em semblava ahir ( :) ) que l'havia portat al món; ahir ens acompanyava a la festa el meu nòvio-càrmic, que sembla que el conec de tota la vida, i, pensant en el Sr. Siemens, que fa tot just un mes que no veig, sembla que no hagi existit mai, que hagi estat nomès un somni...

avui he après a donar un pas en la relativització, en adquirir distància, en copsar que no és important el què passa, sinó com ho vius i, de retruc, en aferrar-me a l'ara, un super-moment que em retorna a aquest espai. ... també he après que quan cerques "cármico" al Google, et proposa en el seu simpàtic "quisásquisodesir": "cárnico", ... no exactament el mateix :)

Petons Univers!!!

jueves, 28 de mayo de 2009

avui reemprenc

he estat molts dies pensant que havia après coses, que n'estava aprenent i que ja havia trobat el "modus operandi"... fins que vaig caure de la moto i el somni-il·lusió es va esvair.

Avui he après a apreciar la humilitat que em recorda de forma contínua aquest braç trencat, a agrair que m'acosti en les relacions amb els meus (ara de totes totes els necessito) i a aixecar-me -com d'altres vegades- com si no hagués passat res.

No obstant, encara no he après a identificar on és l'altre camí,... algú m'ho explica?

petons Univers!

martes, 5 de mayo de 2009

les inèrcies

no tenim ni una remota idea de l'abast de la dita: "l'home és un animal de costums", en tenim tantes i tant variades, de fa tantes vides, que es tornen en inèrcies i ni tan sols podem identificar-les, ...ens regeixen i deixem que ho facin!!!

els costums del dia-dia són els fàcils: passar per un mateix camí, pensar que tenim la raó, jutjar al de davant,... no em refereixo a aquests sinó a les inèrcies que estan amagadotes (jeje): pensar que estarem millor d'aquesta o de l'altra forma (esperant canvis externs), tenir pors (de dir, de fer, ... potser fins i tot de pensar!), mirar cap a un altre costat quan sentim l'emoció...

avui he après a jugar a un joc amb mi mateixa -no s'hi valien les trampes-: a caçar la inèrcia i, sabeu? he plegat de la feina i me n'he anat a caminar: n'havia enganxat una!!!

Petons Univers!!

martes, 21 de abril de 2009

havia de ser la Mafalda...


... el què avui he après, ella ja ho va escriure fa temps:



VIVIR DESPEINADA

Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine.
Por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad.
El mundo está loco. Definitivamente loco: Lo rico, engorda. Lo lindo sale caro. El sol que ilumina tu rostro arruga. Y lo realmente bueno de esta vida, despeina.
- Hacer el amor, despeina.
- Reírte a carcajadas, despeina.
- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina.
- Quitarte la ropa, despeina.
- Besar a la persona que amas, despeina.
- Jugar, despeina.
- Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.
- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible.
Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado.
Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida.
Es ley de vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.
Puede ser que me sienta tentada a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera.
El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come sano, camina derechita, ponte seria, ... Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuando me van a dar la orden de ser feliz? Acaso no se dan cuenta que para lucir linda, me debo de sentir linda ... ¡La persona más linda que puedo ser!
Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que quiero ser.
Por eso mi recomendación a todas las mujeres:
Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde, Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo, deja que la vida te despeine!
Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.
Mafalda

jueves, 9 de abril de 2009

l'opció

m 'ha impactat un video que he vist ara mateix: http://www.europafilmtreasures.es/FT/245/sobre-la-pelicula-barcelona_en_tranvia

m'ha agradat veure d'on venim, que diu força de qui som,... al video no hi ha espai pels sòmines, tothom és molt vivaç, ... em pregunto quin dia de la setmana devia ser... quina vida els va tocar?; aquesta era la Barcelona de la meva àvia,... què van haver de triar? o potser aleshores no tenien tanta possibilitat d'escollir...

avui he après que tot i la llibertat que proporciona la possibilitat d'elecció, a mi, en determinades coses, no m'agrada triar,... sempre comporta una renúncia,... em costa optar; ...potser, però, no cal fer cap tria sinó simplement deixar que el temps faci la seva...

Petons Univers!

jueves, 2 de abril de 2009

ballar, ballar, ballar

... és una expressió que utilitzo tot sovint: s'ha de ballar amb la música que toquen...

avui, però, després d'un llarg dia, he gaudit d'un d'aquells moments tan màgics (ho són tant que no se si són d'aquest món), he posat l'ipod -ara ple de cançons que em vaig entretenir a posar-hi l'altre dia- i, recent arribada de l'AVE, sense treva, m'he posat a saltar a la cuina com si fos el darrer ball.

avui he après a agrair i a gaudir d'aquest plaer que en la forma humana que tenim, ens ha estat regalat: el ball,... diumenge passat, a la sala Apolo, ja vaig tenir aquesta sensació,... vaig escriure a l'atràpalo per dir-los que el repertori de la BJO va ser d'allò més genial,... i ho va ser, però les ganes de ballar i d'amarar-me de música eren el gran motor.

gràcies vida!
petons Univers!

martes, 31 de marzo de 2009

polyamour

... dedicat a l'Eduard, que evidencia que ja no escric tant com abans...

fa dies que vull parlar d'aquest tema però no sabia com podia abordar-lo. Vagi per davant que no em considero prou evolucionada com per ser subjecte actiu del terme, però que m'interessa, diguem-ne, des d'un punt de vista intelectual.

La definició (wikipèdia francesa): L'idéal du polyamour est une relation sentimentale honnête, franche et assumée avec plusieurs partenaires simultanément. Ho entenc.
...repasso les meves relacions i sóc capaç de recuperar l'amor, ara ja llunyà, per les persones que han estat parelles;
avui he après que sento per ells un amor espiritual, i em pregunto: si, en l'imaginari, hagués pogut existir aquest invent del polyamour i tenir amors en simultani -enlloc d'obeir els cànons culturals i tenir-los en successiu-, quines de les relacions m'hagués agradat que sobrevisquéssin i mantenir-les vives?

Petons Univers!!!

martes, 17 de marzo de 2009

l'esperit sant

... em manego amb una soltura entre temes mundans i divins, que comença a ser divertida!... jajajaja

...i abans d'anar a la dutxa (la de la nit és opcional, però avui optaré) he pensat: calla, deixa'm anar a explicar que això de l'esperit sant ho començo d'entendre,... la paradoxa (se m'escapa el riure) és que tota una cort de capellans ens ho han intentat explicar durant tant de temps!!! ...i ni els que hi teniem cert interès ho hem entès!!!

avui he après a sentir la calma i l'escalfor que produeix el fet de desentendre's de certes ressolucions, posant intenció en modificar la voluntat -per tal de no perjudicar el nostre "libre albedrío"- i deixant fer l'esperit sant.... caram, no era tan difícil al cap i a la fi!!!

Petons Univers!

jueves, 12 de marzo de 2009

les amistats no-perilloses

ostres, he mirat les dates i, caram, cada vegada distancio més les meves entrades a aquesta pàgina,... aquesta setmana tinc l'excusa que he viatjat i que avui hi ha hagut "pollo" en un tema de feina però tot i així,...

m'ha trucat en Toni, hem parlat força estona, hem rigut,... cada dia valoro més aquest tipus d'amistats, que tot just neixen, que no han tingut gaire oportunitat de ser,... però que són fresques, de debó, honestes, simpàtiques,... vaja, que estan molt molt bé!

avui he après que no cal patir per les roineses humanes, que no cal girar-se ni que ensumis una mala intenció per part de gent que tens al voltant,... cal respirar, cal despenjar el telèfon i cal deixar-se anar en el caliu d'una veu amiga, d'aquestes que, bo i sense proposar-s'ho, aïllen els mals esperits.

Petons Univers!

lunes, 2 de marzo de 2009

rubianes,... solamente?

...doncs Déu n'hi do amb el "solamente"!!!

el què he après avui no cal allargar-ho, des de Pierre Deproges (1939-1988) no havia vist persona que pugués portar millor la seva malaltia, Deproges feia broma amb el seu càncer, Rubianes, tan gran, també.

http://www.youtube.com/watch?v=IXsrpmYLfeI

Petons Rubianes allà on siguis i sobre tot moltes gràcies, que mai seran prous!

viernes, 27 de febrero de 2009

vergonyes i d'altres petiteses

...sempre he estat -malgrat la meva aparença extrovertida i el meu fer "expansiu"- bastant vergonyosa... bàsicament crec que és por a fer el ridícul, aquest posat que si bé és gairebé malaltia quan som joves, tendeix a zero quan passem de la quarantena...

i què ens fa vergonya? doncs tot el què l'statu quo determina que ens n'ha de fer: destacar, dissentir, opinar, liderar certs moviments, ...el sac és tant més gran com més dins el sistema ens trobem.

i què em passa a mi ara? doncs que se m'ha capgirat el concepte de vergonya; avui he après que és una vergonya justament deixar de dir certes coses a la gent que s'ho mereix (caradures i roins en l'encapçalament), em fa vergonya que el meu petit país tingui tants complexos i que les denúncies de coses -que són de justícia universal- s'assimilin a parers de dretes o "fatxes" com se'n deien fa uns anys...

us invito a repassar què us fa vergonya, és el primer pas per avançar en el que no podem permetre, ni que sigui per dignitat!

Petons Univers!

lunes, 16 de febrero de 2009

afectivament confusos

... fixeu-vos que el títol es troba escrit en forma d'epítet, no és el mateix que confusos afectius...

sovint he de parar, respirar, mirar i entendre. hi ha tants inputs!,... els del voltant, diuen o fan el què fan perquè toca? perquè no pensen? per què si ho fan però tenen por?

... avui he après que estem afectivament molt confusos, que les dones hem perdut part important de la nostra essència (en paraules de la Susana Balán: hem deixat de ser "bones" per passar a ser "fortes"), que sovint desconfiem de qui dóna, sense més, que tot i confiant no sabem rebre-ho, que tot i rebent-ho no en sabem gaudir...

perquè no ens donem més permís de viure?

petons Univers!

martes, 10 de febrero de 2009

amor i felicitat

He acabat de llegir un llibre que he trigat molt -de tantes anades i vingudes- a liquidar :), es diu flow i, en lletra petita, una psicología de la felicidad...

la tesi del llibre és que la felicitat es basa en la formulació de reptes que les nostres habilitats i coneixements permetin assolir, ...l'autor passeja amb autoritat sobre termes ben sofisticats, com la individualitat i el seu context (aconsella que tornem a saber reunir-nos amb les entitats que en rodegen, ara que ja hem après sobre el individu, fonent el nostre propòsit amb el flux universal); tot això per dir-vos que el terme "amor" no hi apareix fins la pàgina 213... parlant del terme "amateur", que ve del llatí amor, passió per allò que es fa. (nota- llibre del tot recomanat per a docents)

... al tema: avui he après que hem d'estar amatents, revisant la presència, combregant amb la respiració, per fer-ho gairebé tot estimant i no perdre ni un minut amb allò que no té propòsit, perquè no crearà flux, més aviat entelarà aquest vidre sofisticat a través del que percebem la vida.

Petons Univers!

domingo, 8 de febrero de 2009

es diu Joan

... i, dins del meu experiment del site de conèixer-gent-en-la-mateixa-situació-que-un-mateix, que va ser recomanat per un Antoni, que assegurava fermament que s'hi podia conèixer gent interessant, és la primera persona que val la pena...

el primer noi, un afectat d'estatus (em va haver d'ensenyar el Porsche)
el segon, un afectat de sí mateix, que no entenia perquè es trobava a l'atur,...
el tercer, efecte cohet, una primera cita molt xula i no se n'ha sabut res més,...
el quart, un metge, afectat del cap, Déu meu en quines mans ens trobem!

... no ho havia vist així fins avui, que ho he mirat en perspectiva, de fet, no és que siguin millors o pitjors, són humans, suposo :)

avui he après que m'agrada que en Joan em truqui, que em sento bé compartint-hi què ha passat durant el dia, que no es demana res més de la conversa que això: que sigui una conversa simpàtica amb algú afí. ... potser si que per estadística hi acabem trobant alguna persona interessant a l'internet...

Petons Univers!

jueves, 5 de febrero de 2009

els llocs comuns

tot i que la por sol regir els destins dels humans (tooooooma frase), perquè ja se n'encarreguen que així sigui, ja fa temps que em trobo combregant més amb els lliures que amb els esclaus; a ESADE, quan estudiàvem, no era amiga dels nous rics preocupats en extrem pel què tenien i el què els ajudava a ser el què tenien....

n'hi ha més de llocs comuns, són infinits!

avui he après un nou lloc que comparteixo amb gairebé tots els actuals companys de viatge: el coneixem com actitut, encara que l'adjectiu ho fa una mica més estret del què jo vull dir. L'Àngels, significant-se i agraïnt un mail, l'Eduard, sempre amatent, les nenes (la Paqui i sus "sequases"), amb actitud entre la d'un escolta (lema: "sempre a punt") i la d'una bona amiga, uffff, com m'omple aquest jardí!

Petons Univers!

martes, 3 de febrero de 2009

la generositat

no fa pas massa una persona em va dir que jo era generosa,... com que m'hi considero, no li vaig donar més importància, ...ho vaig tractar més com una propietat d'algú observador que no pas com una floreta (amb lo bonic que és dir piropo, no m'hi acabo de fer a això de floreta!).

...aquesta mateixa persona avui ha estat generosa i ha accedit a una petició meva.

avui he après que en els actes de generositat tothom hi guanya, que són, fent un símil amb la meva feina, com les negociacions asimètriques, allò que demana una de les parts no suposa una veritable renúncia per qui cedeix; aquests fets acosten molt les parts en la negociació i la generositat ens acosta com a éssers vius i bons que som. gràcies.

Petons Univers!

lunes, 2 de febrero de 2009

observació

avui tinc les hormones alterades. ja sabeu, allò que ens passa de vegades,...

faig els exercicis com una gimnàsia: respiració, consciència, presència, esperit,.... i després, com si res, em noto igual, no ha fet efecte! m'observo, em dono permís per no exigir-me més...

avui he après sobre els cicles, que "no hay mal que dure 100 días", que deien :), i a cultivar la paciència, observant el què arriba i el què parteix, sense emoció, tal qual,...

petons Univers!

sábado, 31 de enero de 2009

la màgia

ahir vaig passar un vespre especial, vaig anar al cinema, fins aquí tot dins d'un ordre,...

el ritme va ser el d'una bona obra de teatre: creixent, ben pautat; l'escenari: el barri de Gràcia; la música: la del cor...
la peli, una mica de sopar informal, informacions, riures, somriures, floretes, sorpreses, noms (en concret de l'especialitat de raïm Malbec i d'alguns escriptors), un llarg passeig, ... molta màgia!!!

finalment un comiat que no s'hi adiu, ràpid, en mig del carrer, ... un tall brusc.
avui he après que no se què se n'ha de fer ara amb aquesta bola de màgia a la mà...

Petons Univers!

jueves, 29 de enero de 2009

i em petava de riure...

... encara ric en recordar-ho,... sabeu allò de no poder parar?

doncs res, una tonteria, ... fa una estona estava escrivint al facebook i un amic m'estava invitant al xat; la diversió és que ells (els que estan "enxufats" a la teva xarxa) veuen el què estas fent,.... i amb això no hi comptes, a més era un procés que jo no coneixia -el que estava fent-, i és clar, l'altre s'ha cebat en els comentaris : deixa ja de ..... que fins i tot em mareges a mi!!!
... i a mi m'ha agafat la fluixera de riure, perquè no hi comptava que l'altre m'estigués veient!

i encara ric, i me n'alegro d'aquesta oportunitat d'eixamplar els pulmons!

avui he après una cosa evident: la xarxa és menys discreta del què ens sembla,... fem com els nens petits (ens tapem els ulls i sembla que estiguem amagats),... doncs no: encara que estiguem sols davant l'ordinador, ens veuen!!! jajjajaj

Petons Univers!

miércoles, 28 de enero de 2009

ho he vist clar

... hi ha coses que de vegades venen al cap com un flash, com una il·luminació, com una informació certa, que no admet discussió...

avui he vist en Xavier a la parada del Bus, hem seguit en un to fred, ... el lloc tampoc aportava gaire glamour ni era propici a tendreses,... després, ara al vespre, l'he trucat; no ha agafat el telèfon i això que he tingut la decència de fer la trucada des del meu nro. personal i no des del de la feina!

avui he après un tema de comunicació, des que vam estar junts en aquest darrer periode, ni li he preguntat com se sentia en cap moment, ni he sabut com arribar a aquesta informació, ... i això, aquesta tarda, tornant a pensar en la parada del bus del migdia, he vist la seva part no expressada, aquest Xavier a qui jo he avasallat d'informació i que continua, en una part, sent un gran desconegut.

Petons Univers!

martes, 27 de enero de 2009

les formes i els fons...

el fer tot sovint el tinc masculí, no és innat, estic segura que és adquirit.

vaig quedar amb un home guapo per fer un cafè però no vaig tenir la forma femenina a mà per instar-lo a demanar-me una cita, ho vaig fer com si fos una reunió de feina, un ítem més a la meva agenda.

avui he après (bé, de fet va ser ahir) que vull posar atenció a les meves formes, ...tot i que el meu fons cada vegada és més complet -i la meva mirada ho trascendeix als congèneres-, vull recuperar "la cadera"; no tant perquè és el tòpic o el que el guapo de torn espera de nosaltres, sinó perquè aquesta forma femenina és més estètica, més pilla, més atractiva.

Petons Univers!

lunes, 26 de enero de 2009

els àngels

una vegada més he hagut de canviar de mòbil,... he tornat a passar per allò de recuperar-ne un de vell, on hi quedàven tots els sms -alguns ja oblidats-, i n'he trobat un de graciós: "els àngels volen perquè es prenen poc seriosament a ells mateixos".

la frase m'ha acompanyat tota l'estona, a la tornada amb l'ave, mentre recopilava (a mà) part dels telèfons que no han cabut a la targeta,... definitivament el millor era no copiar cap més telèfon i anar-ho fent a mida que la gent et va trucant :)

avui he après a pensar en la circumstància vital des de l'observació, sense donar-hi importància, intentant ser el més lleu possible, ...tots els angelets em miraven, encuriosits.

Petons Univers!

jueves, 22 de enero de 2009

la creació

per a mi encara és una sorpresa això de crear el futur... però n'es, de divertit!!!

... avui no volia dinar sola; he trucat a una persona però no li anava bé; no he sortit del despatx a l'hora habitual, he anat a un lloc que m'agrada força i on em coneixen,... m'han fet esperar. Hem començat a xerrar amb la persona que estava al costat, també a la cua,... hem seguit fins al final del dinar... :) Eureka!

avui he après -una vegada més- que tot sovint nomès cal demanar, perquè som tan desconfiats i no ens ho creiem?

Univers: gràcies i petons!

martes, 20 de enero de 2009

i seguir buidant

... ja no fumo,... aviat farà un mes.
... he llençat tantes coses a mida que hem anat pintant i netejant cada habitació...
... tampoc em relaciono amb qui no em mereix prou estima -diguem-ho així-
ho estic buidant tot, encara no se on tinc el terra (=límit de buidatge en aquest cas)

em sento in the middle of nowhere,... sovint tinc vertigen, però cada cop menys; és el què se sent a mida que vas buidant, que vas deixant anar, que et pots enlairar.

avui he après a encarar-me a aquesta ingravidesa, a aquesta sensació de l'estòmac i a preguntar-li: si, existeixes, i què? de totes formes reconec que és incòmode, lletja, patosa, inoportuna. Se que un dia no hi serà.

Petons Univers!

domingo, 18 de enero de 2009

no hi ha res més

No hi ha res més que el que ja tenim.
... sí que és cert que amb la actitut adequada podem atreure noves coses a les nostres vides,... els anhels serveixen per això, però tot i així estem en el "no hi ha res més".

Em costa explicar-me, ja ho veig.

Avui he après que calen poques coses més de les que ja tenim, que potser posem la nostra atenció a tenir encara una cosa més, i quan aquesta arriba, encara una més,... però encara no he après com estar-me quieta en el tema dels anhels. M'hi posaré aviat :)

Petons Univers!

viernes, 16 de enero de 2009

riure, riure, riure...

M'encanta riure, els qui em coneixeu ja ho sabeu; és una de les sensacions que em proporcionen més plaer,... és fantàstic patir de mal d'ossos facials per haver rigut una bona estona.

als matins escolto un programa de ràdio bastant ocurrent, sovint em fan riure ... i sovint em trobo amb la mirada del cotxe del costat pensant "què té aquesta?"; el meu cas, però, no és el greu,... una oient els informava que els mossos la van aturar un matí justament perquè estava rient sola al cotxe (i van pensar que venia de festa).

He d'admetre que hi ha una part de rabiosa certesa en aquesta anècdota: no riem, i, quan ho fem, ens convertim en personatges sospitosos (ui, aquest té sentit de l'humor!!! hummm). Em rebelo contra això! us invito a riure fins caure esgotats, riure de vosaltres mateixos, riure de les ocurrències i sentit de l'humor de tanta gent que tenim al voltant que en té i nomès cal escoltar-los; riure, riure, riure...

Petons Univers!

miércoles, 14 de enero de 2009

és el caos!

tinc pintors a casa; ja ho sabia que era una bogeria fer pintar a l'hivern,... però la vaig cometre :)
fa dies que dormo malament-; ... a casa és el caos, no acaba d'haver-hi res acabat, no puc consultar l'e-mail als vespres, no trobo la roba, no hi ha ordre ni concert.

Avui he après a mirar-m'ho una mica més com ho fa el meu fill: amb la diversió de veure-ho tot fora del seu lloc, a no donar-hi tanta importància, a tenir espera en el procés,... però també he après que "disfrutaré" com mai quan ho vegi de nou tot a lloc, quan l'energia deixi de fer el boig i pugui amainar el torrent de pensaments que, de tan espès, arriba a fer-me trontollar.

Petons Univers!

domingo, 11 de enero de 2009

príncep o gripau?

no en tinc ni idea de quants gripaus s'han de petonejar abans de trobar el príncep,... ara mateix no se ni si continua havent-hi una estirp de sang real... aquí jo hi inclouria els homes "de veritat": saben què volen, cuiden dels seus, trien un compromís amb la vida, són nobles i elegants.

el meu darrer gripau, en Freixes, em va costar de reconèixer (anava bastant ben disfressat de príncep), però em va deixar moltes pistes. Ara els reconec més aviat, tenen com un gest que fa una ganyota, amb el nas arrugat,... és el croar sord dels gripaus moderns. Avui he après a no entretenir el meu temps amb aquest tipus de persones, no em proporciona res la relació amb algú tan buit. Encara no he après com acceptar un món sense prínceps.

Petons Univers!

jueves, 8 de enero de 2009

la soledat

estem sols? perquè ens sentim sols? ... i, si n'estem, perquè no ens agrada? com ballar aquest "tango" que és la vida, en solitari?

Avui he après un altre angle de la solitut, el d'un amic, que torna a casa, després d'estar amb gent i nota, barrejat amb l'alè del darrer cigarret, el gust amargant de la soledat que en aquell precís moment es torna cruel com un butxí. La meva no té la mateixa fesomia, potser perquè jo cada vegada més m'estimo la companyia de la Ma. Núria :) ... la cara de la meva soledat és més somrient, gairebé compassiva, s'assembla a la manca que es pot tenir en no compartir una bona noticia pel fet que ningú no es troba en antecedents del fet, ningú és prou cotidià com per participar-li l'enhorabona.

Petons Univers!

miércoles, 7 de enero de 2009

qui dia passa...

... any empeny!

S'han acabat les festes. Estic recuperada. Sembla que l'ordre natural s'ha reestablert. Els projectes caminen. El món s'ha posat de nou en marxa, m'ho miro i m'agrada.

Avui he après a encaixar el premi a la paciència, ...que he hagut de tenir aquests dies en que malalta i maldestre, veia passar les hores sense poder tatxar res de la llista de "pendents per fer a les vacances" que tots tenim.

Estic de bon humor tot i ser el primer dia de feina d'unes vacances de 15, han començat a pintar a casa (tota la casa!!) i no estic estressada ni acovardida pel què serà en els propers dies, tenia ganes d'escriure en aquest espai, em sento mereixedora dels regals de reis que ha proposat la Piama per als qui estem en el seu cercle més immediat, sembla ser que el meu destí de vacances d'estiu està tancat,... Gràcies Món per haver-te posat, poquet a poquet, a girar de nou.

Petons Univers!