Filla de la tribulació, jo vaig córrer ahir al vespre -cansada i rebentada després d'una reunió llarga i tensa- al Carrefour més proper (Cabrera de Mar, a 10 kms i 25') a comprar unes copes de cava que havíem vist d'oferta el cap de setmana i que feien falta -sota el meu criteri- ja que en les dues darreres celebracions familiars se n'havien tombat 4 com a poc...
Avui he parlat amb en Joan (breument) i amb el seu pare, per tal de felicitar-lo,... i quina sorpresa quan m'ha dit que no hi serien al vespre fins després de les 9! ... ningú m'havia dit res sobre que no ens veuríem fins dissabte? perquè vaig córrer tant ahir? perquè fico el nas on no em demanen? què faig amb les copes?
Avui he après que he de parar d'anticipar desitjos que no se si hi són en realitat, deixar que les coses passin i que, si algú necessita alguna cosa, m'ho demani. He après a preservar el meu nas, que no estic per què se'm pugui enganxar qualsevol dia en qualsevol lloc!
Petons Univers!
