viernes, 16 de enero de 2009

riure, riure, riure...

M'encanta riure, els qui em coneixeu ja ho sabeu; és una de les sensacions que em proporcionen més plaer,... és fantàstic patir de mal d'ossos facials per haver rigut una bona estona.

als matins escolto un programa de ràdio bastant ocurrent, sovint em fan riure ... i sovint em trobo amb la mirada del cotxe del costat pensant "què té aquesta?"; el meu cas, però, no és el greu,... una oient els informava que els mossos la van aturar un matí justament perquè estava rient sola al cotxe (i van pensar que venia de festa).

He d'admetre que hi ha una part de rabiosa certesa en aquesta anècdota: no riem, i, quan ho fem, ens convertim en personatges sospitosos (ui, aquest té sentit de l'humor!!! hummm). Em rebelo contra això! us invito a riure fins caure esgotats, riure de vosaltres mateixos, riure de les ocurrències i sentit de l'humor de tanta gent que tenim al voltant que en té i nomès cal escoltar-los; riure, riure, riure...

Petons Univers!

No hay comentarios: