...i la Marina feia 50 anys, i li van organitzar una festa (gràcies Sam!), ... i vam pujar a Andorra (jo feia 2 anys que no hi anava!). La Piama va fer el viatge amb l'Anna. I vam respirar alegria, molta, compartida.
Avui he après que és un privilegi passejar per la vida amb personetes plenes d'aquesta energia tan blanca, que és un privliegi tenir consciència per apreciar-ho i gaudir-ho i que encara és privilegi més gran que es puguin regalar uns instants de riure franc a qui n'és tan excel·lent receptor!
... un privilegi!
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Nuria, quina rao tens, m'agradaria afegir que aquest privilegi del que parles l'has guanyat tu. Que la felicitat de sentir-te tan ben acompanyada de personetes es per que reps el que has donat. Tens unes ganes de viure que "contaminen" el teu voltant i taquen a qui s'acosti amb la mateixa sintonia.
Publicar un comentario