...sempre he estat -malgrat la meva aparença extrovertida i el meu fer "expansiu"- bastant vergonyosa... bàsicament crec que és por a fer el ridícul, aquest posat que si bé és gairebé malaltia quan som joves, tendeix a zero quan passem de la quarantena...
i què ens fa vergonya? doncs tot el què l'statu quo determina que ens n'ha de fer: destacar, dissentir, opinar, liderar certs moviments, ...el sac és tant més gran com més dins el sistema ens trobem.
i què em passa a mi ara? doncs que se m'ha capgirat el concepte de vergonya; avui he après que és una vergonya justament deixar de dir certes coses a la gent que s'ho mereix (caradures i roins en l'encapçalament), em fa vergonya que el meu petit país tingui tants complexos i que les denúncies de coses -que són de justícia universal- s'assimilin a parers de dretes o "fatxes" com se'n deien fa uns anys...
us invito a repassar què us fa vergonya, és el primer pas per avançar en el que no podem permetre, ni que sigui per dignitat!
Petons Univers!
viernes, 27 de febrero de 2009
lunes, 16 de febrero de 2009
afectivament confusos
... fixeu-vos que el títol es troba escrit en forma d'epítet, no és el mateix que confusos afectius...
sovint he de parar, respirar, mirar i entendre. hi ha tants inputs!,... els del voltant, diuen o fan el què fan perquè toca? perquè no pensen? per què si ho fan però tenen por?
... avui he après que estem afectivament molt confusos, que les dones hem perdut part important de la nostra essència (en paraules de la Susana Balán: hem deixat de ser "bones" per passar a ser "fortes"), que sovint desconfiem de qui dóna, sense més, que tot i confiant no sabem rebre-ho, que tot i rebent-ho no en sabem gaudir...
perquè no ens donem més permís de viure?
petons Univers!
sovint he de parar, respirar, mirar i entendre. hi ha tants inputs!,... els del voltant, diuen o fan el què fan perquè toca? perquè no pensen? per què si ho fan però tenen por?
... avui he après que estem afectivament molt confusos, que les dones hem perdut part important de la nostra essència (en paraules de la Susana Balán: hem deixat de ser "bones" per passar a ser "fortes"), que sovint desconfiem de qui dóna, sense més, que tot i confiant no sabem rebre-ho, que tot i rebent-ho no en sabem gaudir...
perquè no ens donem més permís de viure?
petons Univers!
martes, 10 de febrero de 2009
amor i felicitat
He acabat de llegir un llibre que he trigat molt -de tantes anades i vingudes- a liquidar :), es diu flow i, en lletra petita, una psicología de la felicidad...
la tesi del llibre és que la felicitat es basa en la formulació de reptes que les nostres habilitats i coneixements permetin assolir, ...l'autor passeja amb autoritat sobre termes ben sofisticats, com la individualitat i el seu context (aconsella que tornem a saber reunir-nos amb les entitats que en rodegen, ara que ja hem après sobre el individu, fonent el nostre propòsit amb el flux universal); tot això per dir-vos que el terme "amor" no hi apareix fins la pàgina 213... parlant del terme "amateur", que ve del llatí amor, passió per allò que es fa. (nota- llibre del tot recomanat per a docents)
... al tema: avui he après que hem d'estar amatents, revisant la presència, combregant amb la respiració, per fer-ho gairebé tot estimant i no perdre ni un minut amb allò que no té propòsit, perquè no crearà flux, més aviat entelarà aquest vidre sofisticat a través del que percebem la vida.
Petons Univers!
la tesi del llibre és que la felicitat es basa en la formulació de reptes que les nostres habilitats i coneixements permetin assolir, ...l'autor passeja amb autoritat sobre termes ben sofisticats, com la individualitat i el seu context (aconsella que tornem a saber reunir-nos amb les entitats que en rodegen, ara que ja hem après sobre el individu, fonent el nostre propòsit amb el flux universal); tot això per dir-vos que el terme "amor" no hi apareix fins la pàgina 213... parlant del terme "amateur", que ve del llatí amor, passió per allò que es fa. (nota- llibre del tot recomanat per a docents)
... al tema: avui he après que hem d'estar amatents, revisant la presència, combregant amb la respiració, per fer-ho gairebé tot estimant i no perdre ni un minut amb allò que no té propòsit, perquè no crearà flux, més aviat entelarà aquest vidre sofisticat a través del que percebem la vida.
Petons Univers!
domingo, 8 de febrero de 2009
es diu Joan
... i, dins del meu experiment del site de conèixer-gent-en-la-mateixa-situació-que-un-mateix, que va ser recomanat per un Antoni, que assegurava fermament que s'hi podia conèixer gent interessant, és la primera persona que val la pena...
el primer noi, un afectat d'estatus (em va haver d'ensenyar el Porsche)
el segon, un afectat de sí mateix, que no entenia perquè es trobava a l'atur,...
... no ho havia vist així fins avui, que ho he mirat en perspectiva, de fet, no és que siguin millors o pitjors, són humans, suposo :)
avui he après que m'agrada que en Joan em truqui, que em sento bé compartint-hi què ha passat durant el dia, que no es demana res més de la conversa que això: que sigui una conversa simpàtica amb algú afí. ... potser si que per estadística hi acabem trobant alguna persona interessant a l'internet...
Petons Univers!
el primer noi, un afectat d'estatus (em va haver d'ensenyar el Porsche)
el segon, un afectat de sí mateix, que no entenia perquè es trobava a l'atur,...
el tercer, efecte cohet, una primera cita molt xula i no se n'ha sabut res més,...
el quart, un metge, afectat del cap, Déu meu en quines mans ens trobem!... no ho havia vist així fins avui, que ho he mirat en perspectiva, de fet, no és que siguin millors o pitjors, són humans, suposo :)
avui he après que m'agrada que en Joan em truqui, que em sento bé compartint-hi què ha passat durant el dia, que no es demana res més de la conversa que això: que sigui una conversa simpàtica amb algú afí. ... potser si que per estadística hi acabem trobant alguna persona interessant a l'internet...
Petons Univers!
jueves, 5 de febrero de 2009
els llocs comuns
tot i que la por sol regir els destins dels humans (tooooooma frase), perquè ja se n'encarreguen que així sigui, ja fa temps que em trobo combregant més amb els lliures que amb els esclaus; a ESADE, quan estudiàvem, no era amiga dels nous rics preocupats en extrem pel què tenien i el què els ajudava a ser el què tenien....
n'hi ha més de llocs comuns, són infinits!
avui he après un nou lloc que comparteixo amb gairebé tots els actuals companys de viatge: el coneixem com actitut, encara que l'adjectiu ho fa una mica més estret del què jo vull dir. L'Àngels, significant-se i agraïnt un mail, l'Eduard, sempre amatent, les nenes (la Paqui i sus "sequases"), amb actitud entre la d'un escolta (lema: "sempre a punt") i la d'una bona amiga, uffff, com m'omple aquest jardí!
Petons Univers!
n'hi ha més de llocs comuns, són infinits!
avui he après un nou lloc que comparteixo amb gairebé tots els actuals companys de viatge: el coneixem com actitut, encara que l'adjectiu ho fa una mica més estret del què jo vull dir. L'Àngels, significant-se i agraïnt un mail, l'Eduard, sempre amatent, les nenes (la Paqui i sus "sequases"), amb actitud entre la d'un escolta (lema: "sempre a punt") i la d'una bona amiga, uffff, com m'omple aquest jardí!
Petons Univers!
martes, 3 de febrero de 2009
la generositat
no fa pas massa una persona em va dir que jo era generosa,... com que m'hi considero, no li vaig donar més importància, ...ho vaig tractar més com una propietat d'algú observador que no pas com una floreta (amb lo bonic que és dir piropo, no m'hi acabo de fer a això de floreta!).
...aquesta mateixa persona avui ha estat generosa i ha accedit a una petició meva.
avui he après que en els actes de generositat tothom hi guanya, que són, fent un símil amb la meva feina, com les negociacions asimètriques, allò que demana una de les parts no suposa una veritable renúncia per qui cedeix; aquests fets acosten molt les parts en la negociació i la generositat ens acosta com a éssers vius i bons que som. gràcies.
Petons Univers!
...aquesta mateixa persona avui ha estat generosa i ha accedit a una petició meva.
avui he après que en els actes de generositat tothom hi guanya, que són, fent un símil amb la meva feina, com les negociacions asimètriques, allò que demana una de les parts no suposa una veritable renúncia per qui cedeix; aquests fets acosten molt les parts en la negociació i la generositat ens acosta com a éssers vius i bons que som. gràcies.
Petons Univers!
lunes, 2 de febrero de 2009
observació
avui tinc les hormones alterades. ja sabeu, allò que ens passa de vegades,...
faig els exercicis com una gimnàsia: respiració, consciència, presència, esperit,.... i després, com si res, em noto igual, no ha fet efecte! m'observo, em dono permís per no exigir-me més...
avui he après sobre els cicles, que "no hay mal que dure 100 días", que deien :), i a cultivar la paciència, observant el què arriba i el què parteix, sense emoció, tal qual,...
petons Univers!
faig els exercicis com una gimnàsia: respiració, consciència, presència, esperit,.... i després, com si res, em noto igual, no ha fet efecte! m'observo, em dono permís per no exigir-me més...
avui he après sobre els cicles, que "no hay mal que dure 100 días", que deien :), i a cultivar la paciència, observant el què arriba i el què parteix, sense emoció, tal qual,...
petons Univers!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
