la soledat

estem sols? perquè ens sentim sols? ... i, si n'estem, perquè no ens agrada? com ballar aquest "tango" que és la vida, en solitari?

Avui he après un altre angle de la solitut, el d'un amic, que torna a casa, després d'estar amb gent i nota, barrejat amb l'alè del darrer cigarret, el gust amargant de la soledat que en aquell precís moment es torna cruel com un butxí. La meva no té la mateixa fesomia, potser perquè jo cada vegada més m'estimo la companyia de la Ma. Núria :) ... la cara de la meva soledat és més somrient, gairebé compassiva, s'assembla a la manca que es pot tenir en no compartir una bona noticia pel fet que ningú no es troba en antecedents del fet, ningú és prou cotidià com per participar-li l'enhorabona.

Petons Univers!