la màgia

ahir vaig passar un vespre especial, vaig anar al cinema, fins aquí tot dins d'un ordre,...

el ritme va ser el d'una bona obra de teatre: creixent, ben pautat; l'escenari: el barri de Gràcia; la música: la del cor...
la peli, una mica de sopar informal, informacions, riures, somriures, floretes, sorpreses, noms (en concret de l'especialitat de raïm Malbec i d'alguns escriptors), un llarg passeig, ... molta màgia!!!

finalment un comiat que no s'hi adiu, ràpid, en mig del carrer, ... un tall brusc.
avui he après que no se què se n'ha de fer ara amb aquesta bola de màgia a la mà...

Petons Univers!

i em petava de riure...

... encara ric en recordar-ho,... sabeu allò de no poder parar?

doncs res, una tonteria, ... fa una estona estava escrivint al facebook i un amic m'estava invitant al xat; la diversió és que ells (els que estan "enxufats" a la teva xarxa) veuen el què estas fent,.... i amb això no hi comptes, a més era un procés que jo no coneixia -el que estava fent-, i és clar, l'altre s'ha cebat en els comentaris : deixa ja de ..... que fins i tot em mareges a mi!!!
... i a mi m'ha agafat la fluixera de riure, perquè no hi comptava que l'altre m'estigués veient!

i encara ric, i me n'alegro d'aquesta oportunitat d'eixamplar els pulmons!

avui he après una cosa evident: la xarxa és menys discreta del què ens sembla,... fem com els nens petits (ens tapem els ulls i sembla que estiguem amagats),... doncs no: encara que estiguem sols davant l'ordinador, ens veuen!!! jajjajaj

Petons Univers!

ho he vist clar

... hi ha coses que de vegades venen al cap com un flash, com una il·luminació, com una informació certa, que no admet discussió...

avui he vist en Xavier a la parada del Bus, hem seguit en un to fred, ... el lloc tampoc aportava gaire glamour ni era propici a tendreses,... després, ara al vespre, l'he trucat; no ha agafat el telèfon i això que he tingut la decència de fer la trucada des del meu nro. personal i no des del de la feina!

avui he après un tema de comunicació, des que vam estar junts en aquest darrer periode, ni li he preguntat com se sentia en cap moment, ni he sabut com arribar a aquesta informació, ... i això, aquesta tarda, tornant a pensar en la parada del bus del migdia, he vist la seva part no expressada, aquest Xavier a qui jo he avasallat d'informació i que continua, en una part, sent un gran desconegut.

Petons Univers!

les formes i els fons...

el fer tot sovint el tinc masculí, no és innat, estic segura que és adquirit.

vaig quedar amb un home guapo per fer un cafè però no vaig tenir la forma femenina a mà per instar-lo a demanar-me una cita, ho vaig fer com si fos una reunió de feina, un ítem més a la meva agenda.

avui he après (bé, de fet va ser ahir) que vull posar atenció a les meves formes, ...tot i que el meu fons cada vegada és més complet -i la meva mirada ho trascendeix als congèneres-, vull recuperar "la cadera"; no tant perquè és el tòpic o el que el guapo de torn espera de nosaltres, sinó perquè aquesta forma femenina és més estètica, més pilla, més atractiva.

Petons Univers!

els àngels

una vegada més he hagut de canviar de mòbil,... he tornat a passar per allò de recuperar-ne un de vell, on hi quedàven tots els sms -alguns ja oblidats-, i n'he trobat un de graciós: "els àngels volen perquè es prenen poc seriosament a ells mateixos".

la frase m'ha acompanyat tota l'estona, a la tornada amb l'ave, mentre recopilava (a mà) part dels telèfons que no han cabut a la targeta,... definitivament el millor era no copiar cap més telèfon i anar-ho fent a mida que la gent et va trucant :)

avui he après a pensar en la circumstància vital des de l'observació, sense donar-hi importància, intentant ser el més lleu possible, ...tots els angelets em miraven, encuriosits.

Petons Univers!

la creació

per a mi encara és una sorpresa això de crear el futur... però n'es, de divertit!!!

... avui no volia dinar sola; he trucat a una persona però no li anava bé; no he sortit del despatx a l'hora habitual, he anat a un lloc que m'agrada força i on em coneixen,... m'han fet esperar. Hem començat a xerrar amb la persona que estava al costat, també a la cua,... hem seguit fins al final del dinar... :) Eureka!

avui he après -una vegada més- que tot sovint nomès cal demanar, perquè som tan desconfiats i no ens ho creiem?

Univers: gràcies i petons!

i seguir buidant

... ja no fumo,... aviat farà un mes.
... he llençat tantes coses a mida que hem anat pintant i netejant cada habitació...
... tampoc em relaciono amb qui no em mereix prou estima -diguem-ho així-
ho estic buidant tot, encara no se on tinc el terra (=límit de buidatge en aquest cas)

em sento in the middle of nowhere,... sovint tinc vertigen, però cada cop menys; és el què se sent a mida que vas buidant, que vas deixant anar, que et pots enlairar.

avui he après a encarar-me a aquesta ingravidesa, a aquesta sensació de l'estòmac i a preguntar-li: si, existeixes, i què? de totes formes reconec que és incòmode, lletja, patosa, inoportuna. Se que un dia no hi serà.

Petons Univers!

no hi ha res més

No hi ha res més que el que ja tenim.
... sí que és cert que amb la actitut adequada podem atreure noves coses a les nostres vides,... els anhels serveixen per això, però tot i així estem en el "no hi ha res més".

Em costa explicar-me, ja ho veig.

Avui he après que calen poques coses més de les que ja tenim, que potser posem la nostra atenció a tenir encara una cosa més, i quan aquesta arriba, encara una més,... però encara no he après com estar-me quieta en el tema dels anhels. M'hi posaré aviat :)

Petons Univers!

riure, riure, riure...

M'encanta riure, els qui em coneixeu ja ho sabeu; és una de les sensacions que em proporcionen més plaer,... és fantàstic patir de mal d'ossos facials per haver rigut una bona estona.

als matins escolto un programa de ràdio bastant ocurrent, sovint em fan riure ... i sovint em trobo amb la mirada del cotxe del costat pensant "què té aquesta?"; el meu cas, però, no és el greu,... una oient els informava que els mossos la van aturar un matí justament perquè estava rient sola al cotxe (i van pensar que venia de festa).

He d'admetre que hi ha una part de rabiosa certesa en aquesta anècdota: no riem, i, quan ho fem, ens convertim en personatges sospitosos (ui, aquest té sentit de l'humor!!! hummm). Em rebelo contra això! us invito a riure fins caure esgotats, riure de vosaltres mateixos, riure de les ocurrències i sentit de l'humor de tanta gent que tenim al voltant que en té i nomès cal escoltar-los; riure, riure, riure...

Petons Univers!

és el caos!

tinc pintors a casa; ja ho sabia que era una bogeria fer pintar a l'hivern,... però la vaig cometre :)
fa dies que dormo malament-; ... a casa és el caos, no acaba d'haver-hi res acabat, no puc consultar l'e-mail als vespres, no trobo la roba, no hi ha ordre ni concert.

Avui he après a mirar-m'ho una mica més com ho fa el meu fill: amb la diversió de veure-ho tot fora del seu lloc, a no donar-hi tanta importància, a tenir espera en el procés,... però també he après que "disfrutaré" com mai quan ho vegi de nou tot a lloc, quan l'energia deixi de fer el boig i pugui amainar el torrent de pensaments que, de tan espès, arriba a fer-me trontollar.

Petons Univers!

príncep o gripau?

no en tinc ni idea de quants gripaus s'han de petonejar abans de trobar el príncep,... ara mateix no se ni si continua havent-hi una estirp de sang real... aquí jo hi inclouria els homes "de veritat": saben què volen, cuiden dels seus, trien un compromís amb la vida, són nobles i elegants.

el meu darrer gripau, en Freixes, em va costar de reconèixer (anava bastant ben disfressat de príncep), però em va deixar moltes pistes. Ara els reconec més aviat, tenen com un gest que fa una ganyota, amb el nas arrugat,... és el croar sord dels gripaus moderns. Avui he après a no entretenir el meu temps amb aquest tipus de persones, no em proporciona res la relació amb algú tan buit. Encara no he après com acceptar un món sense prínceps.

Petons Univers!

la soledat

estem sols? perquè ens sentim sols? ... i, si n'estem, perquè no ens agrada? com ballar aquest "tango" que és la vida, en solitari?

Avui he après un altre angle de la solitut, el d'un amic, que torna a casa, després d'estar amb gent i nota, barrejat amb l'alè del darrer cigarret, el gust amargant de la soledat que en aquell precís moment es torna cruel com un butxí. La meva no té la mateixa fesomia, potser perquè jo cada vegada més m'estimo la companyia de la Ma. Núria :) ... la cara de la meva soledat és més somrient, gairebé compassiva, s'assembla a la manca que es pot tenir en no compartir una bona noticia pel fet que ningú no es troba en antecedents del fet, ningú és prou cotidià com per participar-li l'enhorabona.

Petons Univers!

qui dia passa...

... any empeny!

S'han acabat les festes. Estic recuperada. Sembla que l'ordre natural s'ha reestablert. Els projectes caminen. El món s'ha posat de nou en marxa, m'ho miro i m'agrada.

Avui he après a encaixar el premi a la paciència, ...que he hagut de tenir aquests dies en que malalta i maldestre, veia passar les hores sense poder tatxar res de la llista de "pendents per fer a les vacances" que tots tenim.

Estic de bon humor tot i ser el primer dia de feina d'unes vacances de 15, han començat a pintar a casa (tota la casa!!) i no estic estressada ni acovardida pel què serà en els propers dies, tenia ganes d'escriure en aquest espai, em sento mereixedora dels regals de reis que ha proposat la Piama per als qui estem en el seu cercle més immediat, sembla ser que el meu destí de vacances d'estiu està tancat,... Gràcies Món per haver-te posat, poquet a poquet, a girar de nou.

Petons Univers!