no en tinc ni idea de quants gripaus s'han de petonejar abans de trobar el príncep,... ara mateix no se ni si continua havent-hi una estirp de sang real... aquí jo hi inclouria els homes "de veritat": saben què volen, cuiden dels seus, trien un compromís amb la vida, són nobles i elegants.
el meu darrer gripau, en Freixes, em va costar de reconèixer (anava bastant ben disfressat de príncep), però em va deixar moltes pistes. Ara els reconec més aviat, tenen com un gest que fa una ganyota, amb el nas arrugat,... és el croar sord dels gripaus moderns. Avui he après a no entretenir el meu temps amb aquest tipus de persones, no em proporciona res la relació amb algú tan buit. Encara no he après com acceptar un món sense prínceps.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario