martes, 20 de enero de 2009

i seguir buidant

... ja no fumo,... aviat farà un mes.
... he llençat tantes coses a mida que hem anat pintant i netejant cada habitació...
... tampoc em relaciono amb qui no em mereix prou estima -diguem-ho així-
ho estic buidant tot, encara no se on tinc el terra (=límit de buidatge en aquest cas)

em sento in the middle of nowhere,... sovint tinc vertigen, però cada cop menys; és el què se sent a mida que vas buidant, que vas deixant anar, que et pots enlairar.

avui he après a encarar-me a aquesta ingravidesa, a aquesta sensació de l'estòmac i a preguntar-li: si, existeixes, i què? de totes formes reconec que és incòmode, lletja, patosa, inoportuna. Se que un dia no hi serà.

Petons Univers!

No hay comentarios: