martes, 30 de diciembre de 2008

tancat per pulmonia

fa dies que no trec el cap,... és literal. M'he passat uns dies sense sortir del llit, pensant que tenia grip, anant esperant que la febre baixés de la forquilla 38,5 - 40. Em va donar una pista el dolor al costat que es va anar conformant: era (bé, encara ho és) una pulmonia.

... aquests dies se n'aprenen moltes de coses, però m'he fixat en una: hauré de treballar el concepte "t'estimo" que té la gent, perquè no l'entenc. Me n'he adonat que quan estàs malalt ets com una espècie de mofeta, que es defuig no fos cas que quedéssim empudorats! Al "t'estimo" tal com jo l'entenc nomès s'hi ha cenyit el cercle familiar més immediat -n'hi compto tres-, curiós...

gràcies Univers per aquests tres!

miércoles, 24 de diciembre de 2008

Nadal

avui cavilava sobre aquest tema,... quin si no! Nadal, ple dels millors i sincers desitjos, guanyant contactes perduts, tenint en la memòria els qui no ens acompanyen - per diferents circumstàncies-, renovant els propis vots de bondat i esperit...

avui he après perquè existeix el Nadal, tot i que no recordem perquè, algunes herències de les generacions anteriors no s'han perdut, i aquesta festa n'és una, per fortuna (sorry pel rodolí). El Nadal existeix per fer-nos memòria del fet de la consciència, per acostar-nos a les coses importants, per donar-nos una pauta en el cicle i per extreure tots aquests sentiments preciosos que de vegades ens entossudim a enterrar. Un lloc comú dels qui diuen no agradar-los les festes: no s'enfronten a la veu interior, trien la inèrcia.

Petons Univers!

lunes, 22 de diciembre de 2008

cada vegada més...

avui hem tingut el dinar de Nadal a la feina. Som uns privilegiats, seguim tenint projecte, hem dinat, rigut, ... la vida ens tracta bé. Al porter de l'edifici li ha tocat el segon premi de la loteria :)

un dels temes (inevitables) de conversa ha estat, però, la situació que vivim, ... i que viurem, que, sense ser pessimistes, serà dura.

avui he après que cada vegada més tornarem a una forma de vida que sembla llunyana: ens arreglarem els vestits, sargirem els mitjons, farem "guateques", tindrem més ocasions per cuidar les relacions i gaudir del plaer que és un petó i del carinyo nascut de la retrobada de les pells. Encara serem, si és possible, més afortunats!

Petons Univers!

viernes, 19 de diciembre de 2008

la honestedat

he escoltat aquesta paraula tot sovint en les darreres 24 hores, per alguna cosa deu ser...

honestedat en les accions que emprenen les empreses per afrontar la crisi com a única via de fer-les eficaces, honestedat en les relacions, honestedat amb un mateix, portar una vida honesta...

avui he après a copsar la força d'aquesta paraula, a aturar-me i entendre tot el seu significat, a valorar la meva honestedat i a sentir-me'n orgullosa.

Petons Univers!

jueves, 18 de diciembre de 2008

la mort

avui ens ha deixat l'avi Paco. En Paco era la persona més bondadosa que he conegut. Havia fet les coses bé. Va escollir un contracte dur, sobretot al final,... era per fer aprendre coses als del seu voltant...

avui he après - i no tinc ganes d'extendre'm gaire - com afrontar un diàleg amb un adolescent sobre aquest tema que en la nostra cultura és tan parc i tan tabú encara; sense dramatitzar però sense evitar cap pregunta; sense plorar però amb tota la sensibilitat que el tema mereix; sense por però amb tota la cautela que la primera pèrdua d'un ser proper pot significar... la conclusió? el meu company de pis és més adult del que em penso (tot i que em penso que n'és més que el que li correspon a la seva edat biológica).

Petons Avi Paco!

miércoles, 17 de diciembre de 2008

a còpia de llàgrimes

una vegada vaig demanar a una persona que ja ha fet un llarg camí de creixement personal, com s'hi arribava al seu estat; em va respondre: a còpia de moltes llàgrimes...

avui ha estat un dia tranquil, arriben missatges de Bon Nadal al despatx,... tots molt insulsos, que es llencen per Internet perquè s'ha de fer, ja es veu que no hi ha cap missatge personal, s'agafa la xarxa de contactes i apa, es fa un mail multitudinari amb còpia oculta... al migdia he dinat amb en Joan Carles i en acomiadar-nos em feia una abraçada protocolària, una d'aquelles que ni et toques,... jo n'hi he demanat una "de veritat" (i ens l'hem permesa, enmig del carrer València!).

avui he après que potser si que m'esperen moltes llàgrimes, perquè cada vegada valoro més el què és "de veritat" (persones, gests, ... ) i sembla que cada vegada al meu voltant es fan les coses amb menys essència i més "perquè toca",... qui s'ho ha inventat que "toca"?

Petons Univers!

martes, 16 de diciembre de 2008

quina feinada!

avui han passat tantes coses que tinc feina a discernir sobre quina voldria escriure, així que, segurament, escriuré sobre més d'una :)

... he anat a dinar amb la Marta. La Marta no és gaire propera a mi, és amiga d'una amiga. Ha decidit menjar a la carta i la seva nota doblava la meva. La seva targeta no li funcionava a l'hora de pagar. He pagat jo. Avui he après a conèixer-me una mica més, a intuir que "aquesta tarda t'ho porto" era una frase feta, no una realitat.

...he trucat en Toni. No el veig des de l'estiu. He après que es pot compartir un record, ... que s'assembla la sensació que tots dos guardem dels moments viscuts :)

... he arribat a casa, ha trucat la Paqui: els nòrdics, en un estudi, avalen la seva tesi de què les comèdies romàntiques no ajuden a les relacions terrenals; he après a templar la meva idealització però segueixo pensant que per a mi, o un "príncep", o ningú.

... ha trucat en Jaime, feia molt que no parlàvem, m'ha agradat que vencés el seu cuc (truco o no truco); hem tingut una conversa maca. he après el valor que té el saber per a quines persones s'aposta.

Petons Univers!

lunes, 15 de diciembre de 2008

comprar o no comprar...

els qui em coneixeu sabeu que em pirren les sabates (els qui no tant, ara ja no tinc cap secret per a vosaltres) :)

avui he vist unes sabates ideals per a Cap d'Any, de color visó, de marca Celine, de taló considerable, marcades a 375€... les de "sex&the city" s'hi haguéssin tirat de cap, jo gairebé (em feien un bon descompte)...

amb el temps verbal que he utilitzat (un passat) ja us podeu imaginar que he triat NO comprar-les. Avui he après que he estat feliç també amb aquesta decisió, que les compres ja no omplen un buit que de vegades sentim,... i de sabates per la festa del 31 ja en trobarem unes o altres,.. de fet, em semblava una irresposabilitat pagar tants diners -tot i el 30% OFF-

Petons Univers!

domingo, 14 de diciembre de 2008

fer de menjar

des que no estic casada cuino substancialment menys que abans, que hi havia cassoleta (és a dir sofregit) a diari...

... avui he fet de menjar per uns amics, que són quatre de familia. Aplegar-ne 6 a taula, voler donar el millor de tu, veure'ls menjar i que els agradava... quin plaer!

avui he après que tot i la mandra que fa de vegades enfrontar-se als fogons, hi ha tota una altra dimensió, la del bon anfitrió, la de la hospitalitat, la de sentir-te entre els teus i fer-los de menjar, la d'oferir, de donar-se.

Petons Univers!

viernes, 12 de diciembre de 2008

la lluna

... resa l'astrologia que la Lluna és el símbol de la dóna, de la femeneïtat, de la mare (de la maternitat), de la llar, de la familia, de la primera infància i de l'ànima.

...no se si és per aquest tema de l'ànima o si és l'edat, que darrerament en soc molt conscient de la Lluna, em depilo segons la lluna, se a quina fase es troba com si fos un pagès, la vaig ensopegar amb els planetes de Venus i Júpiter fa uns dies, -que semblàven dues pigues- i avui, no és nomès que sabés que estava plena (ja esperava veure-la des d'ahir) sinó que m'ha acompanyat com un GPS tot el camí de tornada de Barcelona, situant-se davant el cotxe.

avui he après que aquesta meravella que es pot veure aquest vespre és més lluminosa que mai, ja que l'elipsi del satèl·lit es troba en gairebé el punt més proper a la Terra... potser per això en Miquel m'ha reclamat més petons, em sento molt fèmina i ha estat tan agradable arribar a casa i escalfar-la i posar-me còmode i ... viure?

Petons Univers!

miércoles, 10 de diciembre de 2008

on és el respecte?

avui he dinat amb en Javier, m'explicava el seu viatge al Japó, ... els protocols empresarials als coctails, els regals d'agraïment, les presentacions persona a persona que compartien event, fóssin del rang que fóssin, les esperes dels anfitrions sense que ningú toqui ni mig canapè, el servei mutu d'alcohol (mai d'un cap a un mateix),... , m'estava descrivint el respecte.

mirant el meu entorn no cal extendre's: una minoria d'Universitaris volen parlar per la majoria, tot de persones públiques (no ara, des de fa molt de temps) diuen mentides, la gent crida (i no poc, pel que jo se darrerament,... i no només per telèfon!), els fills adolescents peguen els pares,... no vull ser pessimista, nomès descric, encara que siguin coses puntuals, el que jo veig al meu voltant.

on és el respecte? sabem que que hi és, que els nostres pares el practicàven, que no ha marxat ni s'ha amagat, és aquí disponible!

avui he après que -igual que l'economia (crisi inclosa) és una suma de microdecissions, que justament són les que fan impredictible aquesta ciència- la recuperació del respecte depèn de cadascún de nosaltres. Tinc fe que la globalització també ens porti aquest recurs dels pobles que a més de tenir-lo a mà, en fan servei!

Petons Univers!

lunes, 8 de diciembre de 2008

parlem de "banyes"?

això de les banyes està mal vist, n'hi ha que diuen que és un tic exclsivament masculí, jo no ho veig així, les dones també ho fem, al menys les que disposen, diguem-ne, d'un atribut de valentia, de coratge, de rebel.lió...

avui he après, parlant amb la Carol, que -una vegada més- els "ells" i les "elles" som diferents, tot i que tots dos sexes puguem tenir una experiència de sexe "il.lícita", fora de la parella estable, els motius que mouen el fet són diferents, ells acusen, per donar el pas, un abandó físic, nosaltres acusem un abandó emocional, que, sota el meu judici, és pitjor, perquè és més profund, perquè atenta a l'arrel, perquè et fa qüestionar l'estimació i remou tot el teu món.

és xulo haver-ho vist, perquè al final el sentir-te abandonada no és un tema de l'altre, sinó un de propi,... bon començament per arremangar-se!

Petons Univers!

domingo, 7 de diciembre de 2008

si no fos...

...si no fos que..., fariem tantes coses!

arran de diferents converses dels darrers dies he vist com ens aferrem al si no fos; és perillós perquè tot sovint el si no fos és una excusa cap a nosaltres mateixos, és una manca de voluntat, és una d'aquelles pors no identificades. El passat no tornarà, el futur no existeix, i el si no fos, justament és la trava al nostre present.

avui he après a eliminar un dels meus "si no fos", me'n falten una pila, que donaran per moltes entrades més,... però al menys a partir d'avui si he de ser el mirall allà on no es vol mirar algú molt proper, el seré, ...tot i ser políticament incorrecte.

Petons Univers!

jueves, 4 de diciembre de 2008

el plor

jo hi tinc una bona relació amb el plor, m'agrada plorar; si fa dies que no ho faig, em poso una peli que m'hi ajudi, ha de ser molt trista o molt romàntica. Buido, renovo, respiro, revisc.

Avui he vist escapar-se el plor a la meva mare i he après que això del sentiment, de la "pell fina" que en diuen alguns, va lligat a una situació vital; ella, patidora, carrega els problemes de tothom i els propis a l'esquena i el sentiment d'impotència es disol pels llagrimals. Les dones som més expressives en les nostres febleses i ningú ens ha prohibit plorar, això ens va a favor...

No ha estat un bon moment, no li puc arribar a comunicar el meu punt de vista, no es reeduca tota una vida en un moment, no ha volgut escoltar-me; m'he de preparar perquè amb tota probabilitat la situació es tornarà a produir i, si està en les meves mans, la marona no plorarà.

Petons Univers!

miércoles, 3 de diciembre de 2008

la paciència

no us passa que en teniu per algunes coses i per d'altres l'acabeu de seguida? perquè soc pacient quan exerceixo la docència o quan pinto a colors i puc arribar a perdre l'oremus quan en Miquel no surt de la dutxa ni cobrant!

avui he après que això de la paciència té a veure amb la consciència, no per la rima, sinò perquè aquella té a veure amb l'empatia i d'això, tot i l'ús generalitzat que se n'està fent darrerement, es veu que no en tenim ni idea! Pensar com un altre, després de fondre't en l'altre és un exercici elevat, que requereix un treball pacient (bàsicament amb tu mateix, jeje),...

algun dia ens iniciarem en aquesta empatia, fruït de la consciència, que ens farà pacients :)

Petons Univers!

martes, 2 de diciembre de 2008

qui no escolta...

... no es mereix cap energia dedicada. Estic parlant d'un tema de feina que em té la mar d'entretinguda,... ja sabeu...

... doncs resulta que ja fa dies que intento amb tota la bona fe que em caracteritza (burra!, penso de vegades), que les coses s'adrecin, al final les meves propostes cap a un -diguem-li partner- li van a favor,... però tenen un problemet: venen de mi, no surten d'ell,... se les pren com si fóssin un atemptat de super-control,...

avui he après que he de deixar-lo estimbar, que qui no vol escoltar mai trobarà la melodia que li interpreten, que per a mi és un desgast no nomès sobrehumà, sinó bord. ... i amb el meu millor somriure, sense anticipar-li què penso fer, ni on anirà a parar (encara s'ho prendria com una amenaça!),... em costa no intentar (com en el darrer any i mig) convènce'l, áquest és el deure que m'he posat: poder deixar-lo estar!

Petons Univers!

lunes, 1 de diciembre de 2008

la gratitut

aquest cap de setmana ha estat intens, fabulós, ple de sensacions, esquitxat de riures,... en una paraula: sensacional.

avui he après, tot just aquest matí, al moment de despertar-me, a expressar el meu agraïment en els mateixos termes: de forma profunda, sincera, senzilla i amb un toc d'humor. Avui era partícep d'aquesta gran frase que diu que la vida és senzillament una celebració.

encara no he resol, però, perquè no som cada dia capaços d'amarar-nos de sentir, de participar, de fer fora les barreres (que se'n vagin!).

nota.- heu vist la Lluna avui? hi ha una mitja Lluna amb dos estels a la vora, que semblen dues pigues.

Petons Univers!