He acabat de llegir un llibre que he trigat molt -de tantes anades i vingudes- a liquidar :), es diu flow i, en lletra petita, una psicología de la felicidad...
la tesi del llibre és que la felicitat es basa en la formulació de reptes que les nostres habilitats i coneixements permetin assolir, ...l'autor passeja amb autoritat sobre termes ben sofisticats, com la individualitat i el seu context (aconsella que tornem a saber reunir-nos amb les entitats que en rodegen, ara que ja hem après sobre el individu, fonent el nostre propòsit amb el flux universal); tot això per dir-vos que el terme "amor" no hi apareix fins la pàgina 213... parlant del terme "amateur", que ve del llatí amor, passió per allò que es fa. (nota- llibre del tot recomanat per a docents)
... al tema: avui he après que hem d'estar amatents, revisant la presència, combregant amb la respiració, per fer-ho gairebé tot estimant i no perdre ni un minut amb allò que no té propòsit, perquè no crearà flux, més aviat entelarà aquest vidre sofisticat a través del que percebem la vida.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario