miércoles, 30 de septiembre de 2009

del temps i de la història...

... sembla mentida com canvia la nostra percepció del temps, no tant depenent del dia que tenim, sinó del fet que analitzem... ahir en Miquel va fer 14 anys, em semblava ahir ( :) ) que l'havia portat al món; ahir ens acompanyava a la festa el meu nòvio-càrmic, que sembla que el conec de tota la vida, i, pensant en el Sr. Siemens, que fa tot just un mes que no veig, sembla que no hagi existit mai, que hagi estat nomès un somni...

avui he après a donar un pas en la relativització, en adquirir distància, en copsar que no és important el què passa, sinó com ho vius i, de retruc, en aferrar-me a l'ara, un super-moment que em retorna a aquest espai. ... també he après que quan cerques "cármico" al Google, et proposa en el seu simpàtic "quisásquisodesir": "cárnico", ... no exactament el mateix :)

Petons Univers!!!

2 comentarios:

eduard dijo...

moltes felicitats núria, has estat un temps sense dedicar-nos els teus pensaments en el teu estil fresc i obert... és fantàstic tornar-te a llegir

... de quina forma tant exquisita ets capaç d'expresar la maternitat i amb quin detall les sensacions del "carpe diem", moltes gràcies pels teus escrits

nuria dijo...

ets un gran company de viatge tete!