he estat molts dies pensant que havia après coses, que n'estava aprenent i que ja havia trobat el "modus operandi"... fins que vaig caure de la moto i el somni-il·lusió es va esvair.
Avui he après a apreciar la humilitat que em recorda de forma contínua aquest braç trencat, a agrair que m'acosti en les relacions amb els meus (ara de totes totes els necessito) i a aixecar-me -com d'altres vegades- com si no hagués passat res.
No obstant, encara no he après a identificar on és l'altre camí,... algú m'ho explica?
petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
l'altre camí ?... està davant teu, com tantes coses en la vida, es descubreixen en el seu moment i cal estar preparat per veure-les
... qui et podia explicar la maternitat fins al moment de ser mare ?... ningú... havies de fer el camí i veure-ho i sentir-ho per tu mateixa
... l'altre camí el veuràs tu sola, ningú te'l pot ensenyar, tú el veuràs, encara que hagi de ser amb llàgrimes als ulls o amb una rialla espeterrant
Eduard, ... que n'arribes a ser de ferm!
Publicar un comentario