no se com començar perquè no és gaire afalagador airejar els defectes d'un mateix... però a l'hora, crec que és una bona forma de netejar un nuvolot que encara ronda per casa...
no serveixen les excuses i ho he trobat -justament- al suplement del diari d'ahir: l'iracund, com a enajenat mental, fa por, justament perquè momentàniament ha perdut la cordura.
avui he après que, més enllà del perdó que m'atorgo generosament, hi ha una voluntat, i aquesta és la de refrenar aquesta fúria de toro que quan m'enfado surt amb una força que ni la del tap de xampany coneix.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Es bó que la teva voluntat sigui refrenar la teva (primer li dius Ira, despres "perdre la cordura i despres fúria), que com jo crec esta al teu inconcient.
Estic d'acord en que no serveixen les excuses i no estic d'acord que sigui una vergonya "airejar" els defectes.
Comentar-ho no et llibera del problema, pero fa reflexionar i aixó sempre és bó.
La Núria que jo conec es molt generosa, te els peus a la terra i te un caracte fort que fa servir per lluitar contra la "mediocridad".
Pot ser comprensible un "rampell" de Toro sempre i quan l'anima el odii i es faci resó del mal que pot fer.
Un peto per tu.
ira ? fúria ?.... rés d'això, un bon geni i tenir caracter no és pas cap malaltia
... en tot cas felicitacions per adonar-te'n i caminar pel camí de l'autoconeixement, que no vol dir pas l'autocontrol
Publicar un comentario