... dedicat a l'Eduard, que evidencia que ja no escric tant com abans...
fa dies que vull parlar d'aquest tema però no sabia com podia abordar-lo. Vagi per davant que no em considero prou evolucionada com per ser subjecte actiu del terme, però que m'interessa, diguem-ne, des d'un punt de vista intelectual.
La definició (wikipèdia francesa): L'idéal du polyamour est une relation sentimentale honnête, franche et assumée avec plusieurs partenaires simultanément. Ho entenc.
...repasso les meves relacions i sóc capaç de recuperar l'amor, ara ja llunyà, per les persones que han estat parelles;
avui he après que sento per ells un amor espiritual, i em pregunto: si, en l'imaginari, hagués pogut existir aquest invent del polyamour i tenir amors en simultani -enlloc d'obeir els cànons culturals i tenir-los en successiu-, quines de les relacions m'hagués agradat que sobrevisquéssin i mantenir-les vives?
Petons Univers!!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
bravo núria, un bon pensament el d'avui... m'has fet rumiar... suposo que ve de quan la familia tenia la necesitat d'estar unida encara que fós per la supervivència de tots plegats
... aquesta unió per necesitat, penso que va donar peu a les posesions i a les dependències emocionals i ara, en l'estadi actual, se'ns fa difícil establir nous models de relació de parella
... volsaltres, les dones heu tingut una maravellosa evolució en els últims anys i nosaltres, pobrets nens encara no sabem prou bé quin és el nostre rol, espero que el temps posi les coses al seu lloc i ens apropi a tots plegats una miqueta més
gràcies núria
Publicar un comentario