viernes, 25 de octubre de 2013

el yin i el yan

Ens ho expliquen i sembla que ho entenem. Ho entrem al cervell esquerre. Ho procesem i ho guardem: Hi ha dualitat, som dualitat.

No obstant, costa pescar-se en el fet dual, costa disoldre's en l'energia de l'enfado, ... seria millor abandonar l'orgull que es guarda a l'ego i ser capaç de dir obertament: això és el què vull, això és el què sento i allò el què vaig sentir. Avui he après que he de parlar amb la Carol, des d'un altre lloc.

M'agradarà veure noves generacions amb un llenguatge més proper al cor, amb més compassió (http://en.wikipedia.org/wiki/Compassion) i comprensió, com a capacitat d'incloure, rodejar, abarcar (http://www.merriam-webster.com/dictionary/comprehension).

Petons Univers!

domingo, 10 de febrero de 2013

es diu Las Sesiones

No sóc bona crítica de cinema. Les pelis que agraden els entesos a mi m'acostumen a provocar un "nonhihapertant".
... però ahir vaig anar a veure Las Sesiones, tota sola, al Mèlies, ... una mica més i la retiren (com m'ha passat en no poques ocasions)! Tota l'estona hi ha una constant que dóna el ritme, rius i plores sota el paraigües de l'amor, que és omnipresent en totes les relacions i uffff, trobes que encara queda tant de camí!

Avui he après que no obstant no ser herois de película, podem gaudir del bon sabor de boca que deixen les experiències de vibració alta (això no se massa bé com dir-ho), ep, i encomanar-les!

Petons Univers!

lunes, 15 de octubre de 2012

compassió i lideratge. Article.


M’ha costat escombrar l’etiqueta del  “què diran” i deixar expressar-se el bolígraf en aquesta propietat que esperem  més en una infermera que en un líder.
El món canvia, ràpid. Els líders de fa uns anys no encaixen en aquesta humanitat de nous esquemes de, en termes budistes, esquena dura i pit tou (permeable al món). La percepció d’individualitat és una fal·làcia, no estem separats sinó interconnectats. I el líder ho és per contraposició a un grup, sense persones no té sentit parlar de lideratge.
Per això és pertinent parlar de compassió, sentiment similar al de la simpatia, que refereix a patir amb, però que no tan sols es queda en el reconeixement del sofriment sinó que fa avançar en la mobilització per a transformar-lo. És només amb aquests ulls i des d’aquest mode que podem arribar a liderar perquè a través de la compassió s’obre la saviesa del cor i cultivant les llavors de la compassió, que no té cap objectiu en sí mateixa, es vertebra el pensament just.
Arribar a aquest estat és, com tot, un tema de pràctica, de fer-ho, tornar-hi, descobrir-se en les trampes de la ment i recomençar amb alegria:
1.       Cultivar sentiments d’empatia i proximitat envers els altres
2.       Reconèixer el sofriment de la persona després de tenir consciencia sobre les virtuts implícites de l’alegria pel benestar dels altres
3.       Reconèixer les carències que provenen de l’egoisme
4.       Contemplar la vida des de la perspectiva d’amabilitat de la gent, que han aportat al món tot el què ara podem gaudir
5.       Concentrar-nos en el propi dolor per, de seguida, poder assolir el dels altres.
6.       Identificar les emocions tòxiques, allunyar pensaments negatius.
7.       Cercar tècniques que refermin el nostre estat compassiu.
La compassió té tres conegudes enemigues: la llàstima, la indignació moral i la por, aquesta darrera, globalitzada, amenaça actualment persones i empreses fins a paralitzar-les. És a les mans dels líders trencar aquesta dinàmica en els fets quotidians. La compassió és l’eina per fer-nos emergir, la persona s’imposa al seu (covard) ego, limitant de tots els propòsits. L’harmonia d’aquesta energia ens ajuda en el camí cap el compromís, a no girar full davant certs esdeveniments. Els verbs que li escauen són els de connectar, vincular i comunicar, tots ells utilitzats generosament en els articles d’aquesta pròpia columna.
Finalment, dir que la neurociència associa compassió a la resiliència, perquè si bé l’ésser compassiu pateix més davant les situacions que ho comporten, recupera molt més de pressa el seu centre; a la integració neuronal, ja que ajuda a les connexions i a la millora del sistema immunitari, no se m’acuden millors fonaments per al lideratge que aquests tres.

jueves, 29 de septiembre de 2011

es diu Josep Ache

es diu Josep Ache i des que tots dos tenim parella no parlem gaire sovint,... és silenciós, secret, sembla que no hi sigui, però hi és.

Avui, ara que estic rebentada, que he matinat, que he anat i tornat de Madrid, que estic arrossegant-me sobre l'ordinador per gestionar el correu, avui, hi tornaven a haver unes paraules d'en Josep Ache al meu e-mail i m'he desbordat, les llàgrimes em cauen cara avall culpa del sentiment de fortuna d'haver-lo conegut.

Avui, doncs, ja veieu què he après, això, el més gran: estar.

Petons Univers!

lunes, 19 de septiembre de 2011

chucuchu cuchu chu

...el tren no para. Fa dies que estic girada i encara no se perquè, en Joan rep. Potser són les hormones? (que mones!), potser és l'abandó? (que c....caram!), potser és la feina (casum deina)... el cas és que se'm fa difícil, tot i el sac d'informació, tot i els amics de l'ànima, el suport de la família... se m'ha fet dur i complicat. Sembla que entrem en una estabilitat,... ho sabré segur quan em pugui rentar les dents al meu quarto de bany!

Avui he après que està bé recordar el que se sap d'altres vegades, he forçat un somriure, m'he posat contenta de viure, he tornat a agrair aquesta casa que m'acull ara i he seguit pensant amb el pare, que, és difícil imaginar què deu estar fent...

petons Univers!

miércoles, 22 de junio de 2011

popular escocès

Pots plorar perquè ha marxat o somriure perquè ha viscut; pots tancar els ulls i resar perquè torni o pots obrir-los i veure tot el què ha deixat; el teu cor pot estar buit perquè no el pots veure o pot estar ple de l'amor que compartireu. Pots plorar, tancar la teva ment, sentir el buit i donar l'esquena o pots fer el què a ell li agradaria: somriure, obrir els ulls, estimar i seguir.
aquest popular escocès l'hem posat a l'esquela al funeral del pare...

Avui he après que hi ha un dolor nou, un que no coneixia, càustic i que deixa un regust rere el coll, als costats de la gola en empassar.

Petons Univers!

jueves, 9 de junio de 2011

Epicur

Quan fem "filo" durant els batxillerats ens sembla que és una maria més per memoritzar i passar la "sele". He tornat a llegir alguna cosa d'Epicur, pot ser una de les vacunes que el món necessita...

Avui he après que tot va harmoniós amb tot, que els cicles es vindiquen cada vegada amb més vigor, que sóc una privilegiada compartint un còctel fet de Diana Krall, barrejada amb Epicur i una mica de Remelluri Gran Reserva...

Veig atrocitats, cada vegada de més a prop, per això amb més força que mai clamo: Gràcies Univers!