lunes, 5 de octubre de 2009

la testarudesa

I és ben bé que ens sembla que tenim raó i la volem fer prevaldre.... I ens enfadem. I no veiem mai de què va la història, a excepció feta de quan no som nosaltres mateixos els qui hi estem implicats… ho veig clar perquè li ha passat a una amiga, una gran persona que, però, encara vol tenir raó enlloc de voler ser feliç.

Avui he après que hem d’estar constantment amantents, per "pescar" aquests moments de voler tenir raó a tota costa i apel·lar la nostra humil·litat, per veure’ns en el mirall del consell de qui ens estima.

Petons Univers!

1 comentario:

eduard dijo...

felicitats núria, t'has llençat amb força i empenta, amb la teva forma tant clara d'escriure

... la tusoneria ?... cadascún de nosaltres tenim les nostres "veritats absolutes", que evidentment, no són les dels altres i que a més tenen les ves "veritats absolutes"

... quan algú creu que la seva "veritat" està pel damunt de la dels altres, malament rai, quan no som capaços de comunicar-nos des del cor, amb les mans obertes, sense ànim d'obtenir rés dels altres i que ens donin la raó per reforçar la nostra "veritat", més malament rai.... per tant comunicar-nos, comunicar-nos, comunicar-nos perquè el més probable és que no ens sabem explicar i els nostres interlocutors tampoc

una abraçada, monztruuuuuuuuuuuu