sábado, 22 de noviembre de 2008

triar, triar, triar...

sovint la vida ens posa en situació de triar,... sovint optem pel què és més fàcil, per la inèrcia (no és una tria voluntària, és el que alguna persona o entorn espera que fem) o fent cas al propi engany.

Avui he après a avançar una mica més en una tria valenta que vaig fer fa temps i que és com un vot, l'he d'anar renovant periòdicament: vull estar sola fins que no trobi algú que em mereixi. En aquest tema de la parella el què és més fàcil és no plantejar-se la situació del teu moment vital, la inèrcia és fer allò que la societat espera i que s'engloba en el concepte "refer la vida" i el propi engany és que no estàs bé tot sol, simplement perquè no assaboreixes els infinits moments dolços que la solitud et proporciona, com un sèrum, gota a gota.

petons Univers!

No hay comentarios: