Des d'aquestes línies: Gràcies Lluïsa, el teu legat ha estat d'aquells de dir "sí senyor"! Un mirall de bondat, aquella quietut, discreció, ... et trobarem a faltar.
Avui he après, i em sembla gruixut dir-ho, a no rebelar-me davant la mort. Me n'he adonat, acompanyant la Silvia -la germana-, que la meva immaduresa davant aquest tema s'anava esborronanat. No he plorat, no se m'han desbordat aquells nivells de ràbia + impotència + tristor que he tingut sempre, davant el fet de la mort, desbocats. He acceptat l'elecció de la Lluïsa. He acompanyat de la millor forma que he sabut la familia i he recordat els bons moments.
M'estimo més el silenci que llençar més paraules a la xarxa en aquest moment serè de consciència.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
...el dolor cuando es por dentro, es mas fuerte, no se apaga por decírselo a la gente(...)
(...)podría ser más educado, pero el alma solo entiende de emoción...
http://es.youtube.com/watch?v=USU0xpFUZII
Aquí estic, amiga, acompanyant una bona idea. Et vindré a veure sovint.
Una fortissima abraçada (de blog a blog)tot i que blogger i spaces no són col·legues tu i jo sí.
Publicar un comentario