Avui he après, després d'unes hores de reflexió about it, part del perquè de l'herència emocional que tenim.
Estic contenta que actualment s'hi treballi (para muestra: un botón: http://www.youtube.com/watch?v=8FNPE31zlNE ), ja que en la nostra infància aquests temes es deixàven a l'atzar...
Emocions i sentiments,... quin món!
xxx
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
hola Nuria, felicitats per la iniciativa. Avui he après a donar-me d'alta en un blogger i com tot, requereix una certa constància ( me n'he ensortit a la tercera).
Som un compèdi d'emocions i no hem de renunciar a cap d'elles: amor, odi, enveja, passó, compassió... son emocions destil·lades o desbocades, amb elles o contra elles i abans ho aprenguem més possibilitats de crèixer tenim.
definitivament, el truc és en el creixement,... en la voluntat que tinguem d'escometre'l i en el gaudiment (paraula cursi?) de viure'l.
T'estimo :)
Publicar un comentario