Ha sonat el mòbil, la hora és intempestiva,... una trucada de feina: una persona nerviosa. Ella havia rebut una altra trucada d'una altra persona nerviosa :)
Avui he après (potser encara no està consolidat, però ja arribarà) a no deixar-me envair pels nervis de les persones nervioses que em rodegen. No he parlat, he escoltat amb l'esperit quiet, atent, present, conscient. Després li he dit, davant l'amenaça rebuda, que cadascú fes el què creiés convenient. Poc a poc el ritme ha baixat. Abans de penjar he sentit un "gràcies".
Potser la millor recepta és no respondre al telèfon en moments inoportuns o horaris desaforats.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
el telèfon: la defició més completa d'invasió. Telèfons que sonen a qualsevol hora i una veu que et recrimina: "ahir et vaig trucar i no em vas agafar el telèfon!". No, no sempre tinc ganes d'estar localitzable, ni me'n sento mínimament obligada, ni vull deixar de sopar o de badar per parlar per telèfon amb ningú. Trucar per telèfon no ens dóna dret sobre el detinatari de la nostra crida. No vull còrrer a agafar el mòbil sempre que aquest em reclama, no vull tornar a buscar-lo si surto sense ell els caps de setmana, no vull prendre cafè amb algú que parla amb telèfon amb algú altre...
vull la teccnologia al meu servei, no al revés. M'apunto a qualsevol moviment, iniciativa, grup, manifestació, reivindicació,lobby,onagé o similar que defensi el dret a defensar-nos de les invasion telèfoniques... o de les invasions en general!!!
Llibertins i llibertaris de món, una abraçada
Publicar un comentario