Realment la situació de l'economia ens fa aprendre a cops (diu una amiga meva que estem recuperant el temps perdut) :)
El meu cap, que és d'una altra generació (en té uns 57) i que té la gran sort de no equivocar-se mai, ha agafat el vici de cridar-me quan hi ha situacions amb punts de vista oposats -derivats bàsicament del fet que des de la trinxera i des de l'atalaia la perspectiva és diferent-. Mal "asuntu" pensareu,... ho comparteixo, al final la situació és mescla d'una manca meva de reflexos, segurament de poca assertivitat (no s'ha guanyat la guerra) i d'alguna que altra por.
Avui he après: primer (mentre durava l'episodi de l'acalorament telefònic) a respirar, després, ara al vespre, a plantejar-me de debó qui és més important. Ja en deveu saber la resposta :) ... on em portarà?
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
No aconsegueixo aprendre qui és important. Teòricament la respota és jo, però a la pràctica, no sempre responc així. I és que en realitat no m'interessa qui és més important que qui, perquè crec que és un plantejament erroni: qui té més poder? aquesta és una altra qüestió. Fa uns anys, un empresari que a partir d'aquell dia va ser un molt bon client, em va preguntar: "digue'm clients importants que has tingut" Quan me'n vaig adonar ja li havia etzibat: Suposo que em demana clients coneguts, perquè importants ho son tots. Però si vol saber quin és el més important per a mi..." i li vaig explicar el cas d'una empreseta unipersonal que va arribar dient-me "te confio mi empresa y el pan de mis hijos".
M'agrada que a l'Universés hi hagi gent com la Núria.
el client més important és el que respecte la confiança mutua i el que estableig la complicitat adecuada per prosperar plegats.
La llàstima és que hi han pocs d'aquest.
Núria sempre millor sols que malament estimat.
Ó.
Publicar un comentario