Matrix va ser una peli que em va sorprendre,... la sensació de què el que percebem com a real va molt entrecomillat, cada vegada té més sentit per a mi.
Avui he après a mirar les relacions des d'aquest prisma, els meus companys de viatge actualment són poc ortodoxes (en el sentit que no estan presents el 100% del temps, no obeeixen als patrons tradicionals), però hi són tots, i, curiosament, van apareixent a mida que els necessito. Els temes a resoldre, l'agenda, són de vegades dolorosos, però el calaix d'eines és excepcional!,... dóna ganes de posar-s'hi i estrenar-les, no?
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario