treballo en un despatx al Passeig de Gràcia de Barcelona. Una plaça privilegiada perquè la vida passa just sota el meu balcó: botigues, gent de pas, les mostres de llibres antics, la celebració de St. Jordi,...
Avui he après que hi ha alguna urgència a resoldre i que no ho estem fent bé. En el què va de mes potser hem vist passar més de 10 manifestacions. Jo, que sóc de tarannà rebel, hi crec força en l'exercici del dret a la "pataleta", de vegades és l'únic que et queda i perquè no mostrar la teva disconformitat, perquè fingir i no ensenyar les dents si estàs enfadat?
Però tot i així, ara mateix em sembla un gest estèril.
Ens està passant que no hem fet els deures de la responsabilitat, ens està passant que aquest, en què les xifres sumen 1, és un any d'inici (preguntem-nos què hem de començar), ens està passant que no ens fixem en el camí dels qui estan començant de nou i ens arrosseguem en les inèrcies (heu sentit a parlar dels qui s'inventen la professió?... espavilats, oi?) i, molt probablement, ens està passant que paguen justos per pecadors.
L'esperança és el darrer a perdre. Us animo a mirar els ulls de la pròpia responsabilitat: costa i molt, però és possible.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Cert. En els últims anys, s’han donat centenars de manifestacions estèrils. Això no es bó perquè no es pràctic però es excel•lent perquè la gent comença a dir “suficient” i perquè no volen acceptar –i això es molt bell- que per construir s’ ha de destruir. Comença el regnat de la energia femenina? Sincerament no ho espero però signaria ara mateix si amb el temps comences un regnat mutu, solidari de les dues forces més antigues de l’ Univers respectant la seva essència. Mentrestant continuem perduts. Petons Nuria
Publicar un comentario