els qui em coneixen sabran que el meu expertisse en aquest tema fa una corba asintòtica a l'eix d'abcises, en el valor 0, és a dir, no en tinc ni idea.
la meva darrera relació (si és que pot portar aquesta etiqueta) ha estat un desastre absolut,... resulta que el subjecte en qüestió ha estat present en 3 ocasions a la meva vida i jo, innocent, el deixava entrar per la porta gran, apa aquí!!! ...a les deixalles d'aquest amor encara hi trobo més preguntes que respostes.
Avui he après que les preguntes també són vàlides, potser encara més que les afirmacions que formulem com a respostes ja que deixen tot un ventall de possibilitats. Algunes de les que em venen al cap són: perquè no vaig ser prou valenta per dir-li les coses en què no estava d'acord? em feia por que em deixès? perquè? què treia jo del seu sub-món-enganxat-a-la-victimitis? hi ha un rebuig a l'acceptació de no tenir parella? a que ningú no pensi en tu? ... preguntes totes que es resumeixen en una de sola: perquè no millor sola que mal acompanyada?
petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
fa un temps em vaig adonar de que m'havia aprés les respostes, però m'havien canviat les preguntes... au, torna a començar.... deu de ser la vida
i ara, quines són les preguntes?
Publicar un comentario