el pols amb la vida

Fa dies que estic contracturada,... vaig fer massatge la setmana passada, la cosa va millorar.

Aquesta setmana vaig començar el dilluns amb un lleuger ressentiment d'esquena, la memòria de la musculatura, vaig pensar; a la tarda era ja un nus ple d'agulles que resseguien la cara dreta de la corbatura toràcica. Vaig anar a veure la Isabel, l'única que era oberta a l'hora que jo arribava a Teià. Avui, dimarts, he tingut encara dolor, però ha passat un fet sorprenent: en una reunió de feina he verbalitzat que estava fent un pols amb una persona, per a explicar-ho a uns advocats i vet aquí que des que he decidit abandonar el pols de forma conscient, el dolor ha començat a remetre.

Avui he après una mica sobre els recursos sanatoris, espero no haver de rectificar (es viu malament amb aquest caram de molèstia) i que tot torni, en harmonia, al seu lloc.

Petons Univers!