Avui és diumenge, aquell dia que per més que passen els anys em continúa semblant extrany.
Avui he après a anar més poc a poc que habitualment.
M'he llevat, dutxat, vestit. He près un suc de taronja. Era un dia important, encara no havia dit adéu a la Lluïsa. He marxat a comprar el diari i he esmorzat al Xocolat. He caminat poc a poc, he tingut temps de dedicar-me a parlar amb els qui he creuat: la Carol, la Cuca,... he arribat molt d'hora a l'església. He cantat fluixet les dues cançons de la cerimònia: trobarem a faltar el teu somriure i rosa d'abril. He tornat a casa. Hem anat a dinar amb en Miquel,...
He gaudit del sol.
Ha estat un dia llarg, perquè he anat poc a poc.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario