fa dies que no trec el cap,... és literal. M'he passat uns dies sense sortir del llit, pensant que tenia grip, anant esperant que la febre baixés de la forquilla 38,5 - 40. Em va donar una pista el dolor al costat que es va anar conformant: era (bé, encara ho és) una pulmonia.
... aquests dies se n'aprenen moltes de coses, però m'he fixat en una: hauré de treballar el concepte "t'estimo" que té la gent, perquè no l'entenc. Me n'he adonat que quan estàs malalt ets com una espècie de mofeta, que es defuig no fos cas que quedéssim empudorats! Al "t'estimo" tal com jo l'entenc nomès s'hi ha cenyit el cercle familiar més immediat -n'hi compto tres-, curiós...
gràcies Univers per aquests tres!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
bon dia núria, aprofito per dessitjar-te un altre cop un bon any.... i sí, quan la salut no t'acompanya i ets com un mocador ple de mocs (disculpa'm l'expressió), venen pensaments directament relacionats amb el nostre estadi físic (no gaire lluit per cert)... no t'ho agafis d'una forma molt seriosa, t'estima molta més gent de la que tú et penses i el concepte encara que sigui genèric és sincer tot i que possiblement aprop, el que es diu aprop només hi hagis tingut tres persones.... ets la millor
Publicar un comentario