jo hi tinc una bona relació amb el plor, m'agrada plorar; si fa dies que no ho faig, em poso una peli que m'hi ajudi, ha de ser molt trista o molt romàntica. Buido, renovo, respiro, revisc.
Avui he vist escapar-se el plor a la meva mare i he après que això del sentiment, de la "pell fina" que en diuen alguns, va lligat a una situació vital; ella, patidora, carrega els problemes de tothom i els propis a l'esquena i el sentiment d'impotència es disol pels llagrimals. Les dones som més expressives en les nostres febleses i ningú ens ha prohibit plorar, això ens va a favor...
No ha estat un bon moment, no li puc arribar a comunicar el meu punt de vista, no es reeduca tota una vida en un moment, no ha volgut escoltar-me; m'he de preparar perquè amb tota probabilitat la situació es tornarà a produir i, si està en les meves mans, la marona no plorarà.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
I ho aconseguiràs. Ferm propòsit que neix de dins, èxit segur.
Petó.
Publicar un comentario