qui no escolta...

... no es mereix cap energia dedicada. Estic parlant d'un tema de feina que em té la mar d'entretinguda,... ja sabeu...

... doncs resulta que ja fa dies que intento amb tota la bona fe que em caracteritza (burra!, penso de vegades), que les coses s'adrecin, al final les meves propostes cap a un -diguem-li partner- li van a favor,... però tenen un problemet: venen de mi, no surten d'ell,... se les pren com si fóssin un atemptat de super-control,...

avui he après que he de deixar-lo estimbar, que qui no vol escoltar mai trobarà la melodia que li interpreten, que per a mi és un desgast no nomès sobrehumà, sinó bord. ... i amb el meu millor somriure, sense anticipar-li què penso fer, ni on anirà a parar (encara s'ho prendria com una amenaça!),... em costa no intentar (com en el darrer any i mig) convènce'l, áquest és el deure que m'he posat: poder deixar-lo estar!

Petons Univers!