on és el respecte?

avui he dinat amb en Javier, m'explicava el seu viatge al Japó, ... els protocols empresarials als coctails, els regals d'agraïment, les presentacions persona a persona que compartien event, fóssin del rang que fóssin, les esperes dels anfitrions sense que ningú toqui ni mig canapè, el servei mutu d'alcohol (mai d'un cap a un mateix),... , m'estava descrivint el respecte.

mirant el meu entorn no cal extendre's: una minoria d'Universitaris volen parlar per la majoria, tot de persones públiques (no ara, des de fa molt de temps) diuen mentides, la gent crida (i no poc, pel que jo se darrerament,... i no només per telèfon!), els fills adolescents peguen els pares,... no vull ser pessimista, nomès descric, encara que siguin coses puntuals, el que jo veig al meu voltant.

on és el respecte? sabem que que hi és, que els nostres pares el practicàven, que no ha marxat ni s'ha amagat, és aquí disponible!

avui he après que -igual que l'economia (crisi inclosa) és una suma de microdecissions, que justament són les que fan impredictible aquesta ciència- la recuperació del respecte depèn de cadascún de nosaltres. Tinc fe que la globalització també ens porti aquest recurs dels pobles que a més de tenir-lo a mà, en fan servei!

Petons Univers!