una vegada vaig demanar a una persona que ja ha fet un llarg camí de creixement personal, com s'hi arribava al seu estat; em va respondre: a còpia de moltes llàgrimes...
avui ha estat un dia tranquil, arriben missatges de Bon Nadal al despatx,... tots molt insulsos, que es llencen per Internet perquè s'ha de fer, ja es veu que no hi ha cap missatge personal, s'agafa la xarxa de contactes i apa, es fa un mail multitudinari amb còpia oculta... al migdia he dinat amb en Joan Carles i en acomiadar-nos em feia una abraçada protocolària, una d'aquelles que ni et toques,... jo n'hi he demanat una "de veritat" (i ens l'hem permesa, enmig del carrer València!).
avui he après que potser si que m'esperen moltes llàgrimes, perquè cada vegada valoro més el què és "de veritat" (persones, gests, ... ) i sembla que cada vegada al meu voltant es fan les coses amb menys essència i més "perquè toca",... qui s'ho ha inventat que "toca"?
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario