la lluna

... resa l'astrologia que la Lluna és el símbol de la dóna, de la femeneïtat, de la mare (de la maternitat), de la llar, de la familia, de la primera infància i de l'ànima.

...no se si és per aquest tema de l'ànima o si és l'edat, que darrerament en soc molt conscient de la Lluna, em depilo segons la lluna, se a quina fase es troba com si fos un pagès, la vaig ensopegar amb els planetes de Venus i Júpiter fa uns dies, -que semblàven dues pigues- i avui, no és nomès que sabés que estava plena (ja esperava veure-la des d'ahir) sinó que m'ha acompanyat com un GPS tot el camí de tornada de Barcelona, situant-se davant el cotxe.

avui he après que aquesta meravella que es pot veure aquest vespre és més lluminosa que mai, ja que l'elipsi del satèl·lit es troba en gairebé el punt més proper a la Terra... potser per això en Miquel m'ha reclamat més petons, em sento molt fèmina i ha estat tan agradable arribar a casa i escalfar-la i posar-me còmode i ... viure?

Petons Univers!