avui cavilava sobre aquest tema,... quin si no! Nadal, ple dels millors i sincers desitjos, guanyant contactes perduts, tenint en la memòria els qui no ens acompanyen - per diferents circumstàncies-, renovant els propis vots de bondat i esperit...
avui he après perquè existeix el Nadal, tot i que no recordem perquè, algunes herències de les generacions anteriors no s'han perdut, i aquesta festa n'és una, per fortuna (sorry pel rodolí). El Nadal existeix per fer-nos memòria del fet de la consciència, per acostar-nos a les coses importants, per donar-nos una pauta en el cicle i per extreure tots aquests sentiments preciosos que de vegades ens entossudim a enterrar. Un lloc comú dels qui diuen no agradar-los les festes: no s'enfronten a la veu interior, trien la inèrcia.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario