avui ens ha deixat l'avi Paco. En Paco era la persona més bondadosa que he conegut. Havia fet les coses bé. Va escollir un contracte dur, sobretot al final,... era per fer aprendre coses als del seu voltant...
avui he après - i no tinc ganes d'extendre'm gaire - com afrontar un diàleg amb un adolescent sobre aquest tema que en la nostra cultura és tan parc i tan tabú encara; sense dramatitzar però sense evitar cap pregunta; sense plorar però amb tota la sensibilitat que el tema mereix; sense por però amb tota la cautela que la primera pèrdua d'un ser proper pot significar... la conclusió? el meu company de pis és més adult del que em penso (tot i que em penso que n'és més que el que li correspon a la seva edat biológica).
Petons Avi Paco!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Molt maco el teu apunt. Al meu pare li hauria agradat de ben segur. T'agraeixo tota la teva col.laboració d'aquests dies. Un petó
Publicar un comentario