el puzzle

... reculls frases, moments, conceptes i al final tens milions de peces que formen el puzzle de la vida, n'hi ha que encara no saps com encaixar, d'altres fa temps que tenen el seu lloc i només cal que arribin per omplir aquell forat que, tot blanc, es delia per acollir la seva fitxa.

avui he après que els fragments són multidemensionals, que la màgia els fa sortir de les mànigues dels nostres companys de viatge, que es conformen en colors, olors i formes a mida que els anem forjant... que tenen vida pròpia.

trobava a faltar escriure unes ratlles en aquest blog i l'Alacoque me n'ha donat l'excusa: gràcies per la màgia que sempre arriba quan et veig; posaré la peça al seu lloc!

Petons Univers!

el patito feo

i serà la tercera entrada en el mateix sentit,... estic en un bucle! :)

...com que l'aneguet lleig em sembla una frase desafortunada de tan malsonant, m'he permès la llicència d'un títol en castellà.

... elles són guapes i riques, m'he fet d'un club -amb ànim d'airejar els pulmons i cremar calories- en el què tot sovint em sento, diguem-ne, poc cigne i molt ànec... perquè, a més, saben jugar i no tenen celulitis (que deu escriure's, ara hi caic, amb ela geminada,... només li faltava això a la pobra paraula!). Avui he après dues lliçons: una d'humilitat i l'altra de paciència.

...espero tenir-ne prou amb mi mateixa per no exigir-me més del que el procés d'aprenentatge em permeti, i que, mentre estant, em pugui estar de molestar les mestres que ja van més endavant, en molts sentits, que jo...

Univers: gràcies i petons!

em declaro imperfecte

Em declaro imperfecte.

Sóc humana i contradictòria i irregular i... i puc arribar a desconcertar (ja que resulta que n'hi ha que es declaren desconcertats!)

Avui he après que estic començant a estimar aquesta imperfecció, que la conec, l'observo, que la permeto i la perdono... ha deixat de ser aquell monstre gran i fosc que m'amenaçava...

També he après sobre la complexitat de la dona i la seva timidesa davant l'allau de sentiments que transita l'espai dels mesos sense mes ... com un animaló ferit des de la seva inferioritat davant la fletxa de la posessió absoluta de la raó, nomès en poder d'uns quants.

Petons Univers!!!

i fa com una punxada

... els que som de pell fina - que prou pena en tenim- experimentem de vegades algunes sensacions que, tot i ser velles conegudes, sempre ens sorprèn que ens tornin a visitar.

avui, que tinc una veu com la del gallo Clàudio arran de la cridòria del Barça - Madrid, he après que aquest coll de veu presa només tornarà a la normalitat quan sigui capaç de parlar dels mals de pell i de les situacions que de vegades exigeixen un "vés-te'n a la merda" que no som capaços d'articular.

també he après que potser m'he embolicat una mica en l'explicació, però amb una mica de voluntat, ja s'entén, ja! ....

Petons Univers!

espectant

Avui he llegit sobre medi ambient. Sobre residus urbans, procés de piròlisi, fracció "todo en uno", autoritats, normatives, abocadors, rebuig, etc.

Avui he copsat que aquest tema dels residus, en el que ja fem tard, segueix girant sobre un enfocament continuista, que es planteja com manegar les quantitats ingents de residus que generem, enlloc de fer una pensada des de l'arrel del problema, sobre hàbits de consum i producció, i excessos, que, per més incineradores que posem en marxa no arribarem mai a cremar.

Avui he après sobre la responsabilitat, concretament sobre la nul·la responsabilitat en alguns temes i m'he vist espectant mentre una pel·lícula sobre necessitats autoimposades passava davant els meus ulls, impotents de renunciar a llegir-la.

Ajudan's Univers!

Petons Univers!

les coses senzilles

vivim depressa, jo també; no me n'escapo.

la tauleta blava, allà on vaig posant els papers pendents, pendents de llegir o pendents de gestionar, o d'endreçar, sempre és a vessar, i si un dia d'un mes queda amb dos o tres papers, no arriba al mes següent que ja és en els nivells d'ocupació habituals...

avui he après, tot valorant les coses senzilles, a deixar-me endur pel moment enlloc de per l'horari, a pensar que és una sort poder triar no enllestir els pendents de la tauleta blava, en concedir-me fer el mandra una estoneta més, a fer passar poc a poc aquest diumenge amb gust de truita de ceba. ... o ha estat la calidesa de la companyia la que ha donat l'angle des del que he viscut el dia?

Petons Univers!

aquelles inèrcies

he dinat en harmonia, he trobat una persona que m'ha sorprès en molts aspectes i el millor: la rapidesa en descobrir-nos... pel moment del berenar m'he vist amb en Joan.

Avui he après dues coses:

- que trobava enormement a faltar aquestes ratlles que tant em reconnecten (i me n'han hagut de fer memòria!),... la sanació en l'escriptura, la bondat del compartir

- que estic mooooooolt "apegada" a les inèrcies humanes... que encara sóc en molt la neneta mimada, aquella Ma. Núria consentida i que em costa l'acceptació d'algunes coses; que en l'interlocutor que tinc davant m'emmirallo i si, m'agrada elevar-me i agafar perspectiva sobre els temes, ...però estic en el pla que estic

...ara mateix m'envaeix la tristor del no-saber-com-fer que tinc moltes vegades: com em puc alliberar de la necessitat d'agradar i ser estimada? perquè, malgrat les successives mostres d'amor a l'engròs, encara no arribo a estimar-me prou?

crec que en aquesta recol·locació guanyo el punt de partida... no?

petons Univers!!!