jueves, 25 de febrero de 2010

aquelles inèrcies

he dinat en harmonia, he trobat una persona que m'ha sorprès en molts aspectes i el millor: la rapidesa en descobrir-nos... pel moment del berenar m'he vist amb en Joan.

Avui he après dues coses:
- que trobava enormement a faltar aquestes ratlles que tant em reconnecten (i me n'han hagut de fer memòria!),... la sanació en l'escriptura, la bondat del compartir
- que estic mooooooolt "apegada" a les inèrcies humanes... que encara sóc en molt la neneta mimada, aquella Ma. Núria consentida i que em costa l'acceptació d'algunes coses; que en l'interlocutor que tinc davant m'emmirallo i si, m'agrada elevar-me i agafar perspectiva sobre els temes, ...però estic en el pla que estic
...ara mateix m'envaeix la tristor del no-saber-com-fer que tinc moltes vegades: com em puc alliberar de la necessitat d'agradar i ser estimada? perquè, malgrat les successives mostres d'amor a l'engròs, encara no arribo a estimar-me prou?

crec que en aquesta recol·locació guanyo el punt de partida... no?

petons Univers!!!


1 comentario:

jordi Casamajor dijo...

Step by step Núria.
Aprofita aquest dó que tens de escriure sense por de despollar-te, no creus que aixó ja és un altre plà?
La Núria necesita de la Nurieta deixa que hi sigui, i possa el "toc" d'infantesa per la teva harmonia.
Mentre et jutgis et deu de ser dificil trobar el punt de partida, no? La teva harmonia ja et porta per el camí. Step by step.
Petons Teta.