la tauleta blava, allà on vaig posant els papers pendents, pendents de llegir o pendents de gestionar, o d'endreçar, sempre és a vessar, i si un dia d'un mes queda amb dos o tres papers, no arriba al mes següent que ja és en els nivells d'ocupació habituals...
avui he après, tot valorant les coses senzilles, a deixar-me endur pel moment enlloc de per l'horari, a pensar que és una sort poder triar no enllestir els pendents de la tauleta blava, en concedir-me fer el mandra una estoneta més, a fer passar poc a poc aquest diumenge amb gust de truita de ceba. ... o ha estat la calidesa de la companyia la que ha donat l'angle des del que he viscut el dia?
Petons Univers!
No hay comentarios:
Publicar un comentario