fa dies que no trec el cap,... és literal. M'he passat uns dies sense sortir del llit, pensant que tenia grip, anant esperant que la febre baixés de la forquilla 38,5 - 40. Em va donar una pista el dolor al costat que es va anar conformant: era (bé, encara ho és) una pulmonia.
... aquests dies se n'aprenen moltes de coses, però m'he fixat en una: hauré de treballar el concepte "t'estimo" que té la gent, perquè no l'entenc. Me n'he adonat que quan estàs malalt ets com una espècie de mofeta, que es defuig no fos cas que quedéssim empudorats! Al "t'estimo" tal com jo l'entenc nomès s'hi ha cenyit el cercle familiar més immediat -n'hi compto tres-, curiós...
gràcies Univers per aquests tres!
martes, 30 de diciembre de 2008
miércoles, 24 de diciembre de 2008
Nadal
avui cavilava sobre aquest tema,... quin si no! Nadal, ple dels millors i sincers desitjos, guanyant contactes perduts, tenint en la memòria els qui no ens acompanyen - per diferents circumstàncies-, renovant els propis vots de bondat i esperit...
avui he après perquè existeix el Nadal, tot i que no recordem perquè, algunes herències de les generacions anteriors no s'han perdut, i aquesta festa n'és una, per fortuna (sorry pel rodolí). El Nadal existeix per fer-nos memòria del fet de la consciència, per acostar-nos a les coses importants, per donar-nos una pauta en el cicle i per extreure tots aquests sentiments preciosos que de vegades ens entossudim a enterrar. Un lloc comú dels qui diuen no agradar-los les festes: no s'enfronten a la veu interior, trien la inèrcia.
Petons Univers!
avui he après perquè existeix el Nadal, tot i que no recordem perquè, algunes herències de les generacions anteriors no s'han perdut, i aquesta festa n'és una, per fortuna (sorry pel rodolí). El Nadal existeix per fer-nos memòria del fet de la consciència, per acostar-nos a les coses importants, per donar-nos una pauta en el cicle i per extreure tots aquests sentiments preciosos que de vegades ens entossudim a enterrar. Un lloc comú dels qui diuen no agradar-los les festes: no s'enfronten a la veu interior, trien la inèrcia.
Petons Univers!
lunes, 22 de diciembre de 2008
cada vegada més...
avui hem tingut el dinar de Nadal a la feina. Som uns privilegiats, seguim tenint projecte, hem dinat, rigut, ... la vida ens tracta bé. Al porter de l'edifici li ha tocat el segon premi de la loteria :)
un dels temes (inevitables) de conversa ha estat, però, la situació que vivim, ... i que viurem, que, sense ser pessimistes, serà dura.
avui he après que cada vegada més tornarem a una forma de vida que sembla llunyana: ens arreglarem els vestits, sargirem els mitjons, farem "guateques", tindrem més ocasions per cuidar les relacions i gaudir del plaer que és un petó i del carinyo nascut de la retrobada de les pells. Encara serem, si és possible, més afortunats!
Petons Univers!
un dels temes (inevitables) de conversa ha estat, però, la situació que vivim, ... i que viurem, que, sense ser pessimistes, serà dura.
avui he après que cada vegada més tornarem a una forma de vida que sembla llunyana: ens arreglarem els vestits, sargirem els mitjons, farem "guateques", tindrem més ocasions per cuidar les relacions i gaudir del plaer que és un petó i del carinyo nascut de la retrobada de les pells. Encara serem, si és possible, més afortunats!
Petons Univers!
viernes, 19 de diciembre de 2008
la honestedat
he escoltat aquesta paraula tot sovint en les darreres 24 hores, per alguna cosa deu ser...
honestedat en les accions que emprenen les empreses per afrontar la crisi com a única via de fer-les eficaces, honestedat en les relacions, honestedat amb un mateix, portar una vida honesta...
avui he après a copsar la força d'aquesta paraula, a aturar-me i entendre tot el seu significat, a valorar la meva honestedat i a sentir-me'n orgullosa.
Petons Univers!
honestedat en les accions que emprenen les empreses per afrontar la crisi com a única via de fer-les eficaces, honestedat en les relacions, honestedat amb un mateix, portar una vida honesta...
avui he après a copsar la força d'aquesta paraula, a aturar-me i entendre tot el seu significat, a valorar la meva honestedat i a sentir-me'n orgullosa.
Petons Univers!
jueves, 18 de diciembre de 2008
la mort
avui ens ha deixat l'avi Paco. En Paco era la persona més bondadosa que he conegut. Havia fet les coses bé. Va escollir un contracte dur, sobretot al final,... era per fer aprendre coses als del seu voltant...
avui he après - i no tinc ganes d'extendre'm gaire - com afrontar un diàleg amb un adolescent sobre aquest tema que en la nostra cultura és tan parc i tan tabú encara; sense dramatitzar però sense evitar cap pregunta; sense plorar però amb tota la sensibilitat que el tema mereix; sense por però amb tota la cautela que la primera pèrdua d'un ser proper pot significar... la conclusió? el meu company de pis és més adult del que em penso (tot i que em penso que n'és més que el que li correspon a la seva edat biológica).
Petons Avi Paco!
avui he après - i no tinc ganes d'extendre'm gaire - com afrontar un diàleg amb un adolescent sobre aquest tema que en la nostra cultura és tan parc i tan tabú encara; sense dramatitzar però sense evitar cap pregunta; sense plorar però amb tota la sensibilitat que el tema mereix; sense por però amb tota la cautela que la primera pèrdua d'un ser proper pot significar... la conclusió? el meu company de pis és més adult del que em penso (tot i que em penso que n'és més que el que li correspon a la seva edat biológica).
Petons Avi Paco!
miércoles, 17 de diciembre de 2008
a còpia de llàgrimes
una vegada vaig demanar a una persona que ja ha fet un llarg camí de creixement personal, com s'hi arribava al seu estat; em va respondre: a còpia de moltes llàgrimes...
avui ha estat un dia tranquil, arriben missatges de Bon Nadal al despatx,... tots molt insulsos, que es llencen per Internet perquè s'ha de fer, ja es veu que no hi ha cap missatge personal, s'agafa la xarxa de contactes i apa, es fa un mail multitudinari amb còpia oculta... al migdia he dinat amb en Joan Carles i en acomiadar-nos em feia una abraçada protocolària, una d'aquelles que ni et toques,... jo n'hi he demanat una "de veritat" (i ens l'hem permesa, enmig del carrer València!).
avui he après que potser si que m'esperen moltes llàgrimes, perquè cada vegada valoro més el què és "de veritat" (persones, gests, ... ) i sembla que cada vegada al meu voltant es fan les coses amb menys essència i més "perquè toca",... qui s'ho ha inventat que "toca"?
Petons Univers!
avui ha estat un dia tranquil, arriben missatges de Bon Nadal al despatx,... tots molt insulsos, que es llencen per Internet perquè s'ha de fer, ja es veu que no hi ha cap missatge personal, s'agafa la xarxa de contactes i apa, es fa un mail multitudinari amb còpia oculta... al migdia he dinat amb en Joan Carles i en acomiadar-nos em feia una abraçada protocolària, una d'aquelles que ni et toques,... jo n'hi he demanat una "de veritat" (i ens l'hem permesa, enmig del carrer València!).
avui he après que potser si que m'esperen moltes llàgrimes, perquè cada vegada valoro més el què és "de veritat" (persones, gests, ... ) i sembla que cada vegada al meu voltant es fan les coses amb menys essència i més "perquè toca",... qui s'ho ha inventat que "toca"?
Petons Univers!
martes, 16 de diciembre de 2008
quina feinada!
avui han passat tantes coses que tinc feina a discernir sobre quina voldria escriure, així que, segurament, escriuré sobre més d'una :)
... he anat a dinar amb la Marta. La Marta no és gaire propera a mi, és amiga d'una amiga. Ha decidit menjar a la carta i la seva nota doblava la meva. La seva targeta no li funcionava a l'hora de pagar. He pagat jo. Avui he après a conèixer-me una mica més, a intuir que "aquesta tarda t'ho porto" era una frase feta, no una realitat.
...he trucat en Toni. No el veig des de l'estiu. He après que es pot compartir un record, ... que s'assembla la sensació que tots dos guardem dels moments viscuts :)
... he arribat a casa, ha trucat la Paqui: els nòrdics, en un estudi, avalen la seva tesi de què les comèdies romàntiques no ajuden a les relacions terrenals; he après a templar la meva idealització però segueixo pensant que per a mi, o un "príncep", o ningú.
... ha trucat en Jaime, feia molt que no parlàvem, m'ha agradat que vencés el seu cuc (truco o no truco); hem tingut una conversa maca. he après el valor que té el saber per a quines persones s'aposta.
Petons Univers!
... he anat a dinar amb la Marta. La Marta no és gaire propera a mi, és amiga d'una amiga. Ha decidit menjar a la carta i la seva nota doblava la meva. La seva targeta no li funcionava a l'hora de pagar. He pagat jo. Avui he après a conèixer-me una mica més, a intuir que "aquesta tarda t'ho porto" era una frase feta, no una realitat.
...he trucat en Toni. No el veig des de l'estiu. He après que es pot compartir un record, ... que s'assembla la sensació que tots dos guardem dels moments viscuts :)
... he arribat a casa, ha trucat la Paqui: els nòrdics, en un estudi, avalen la seva tesi de què les comèdies romàntiques no ajuden a les relacions terrenals; he après a templar la meva idealització però segueixo pensant que per a mi, o un "príncep", o ningú.
... ha trucat en Jaime, feia molt que no parlàvem, m'ha agradat que vencés el seu cuc (truco o no truco); hem tingut una conversa maca. he après el valor que té el saber per a quines persones s'aposta.
Petons Univers!
lunes, 15 de diciembre de 2008
comprar o no comprar...
els qui em coneixeu sabeu que em pirren les sabates (els qui no tant, ara ja no tinc cap secret per a vosaltres) :)
avui he vist unes sabates ideals per a Cap d'Any, de color visó, de marca Celine, de taló considerable, marcades a 375€... les de "sex&the city" s'hi haguéssin tirat de cap, jo gairebé (em feien un bon descompte)...
amb el temps verbal que he utilitzat (un passat) ja us podeu imaginar que he triat NO comprar-les. Avui he après que he estat feliç també amb aquesta decisió, que les compres ja no omplen un buit que de vegades sentim,... i de sabates per la festa del 31 ja en trobarem unes o altres,.. de fet, em semblava una irresposabilitat pagar tants diners -tot i el 30% OFF-
Petons Univers!
avui he vist unes sabates ideals per a Cap d'Any, de color visó, de marca Celine, de taló considerable, marcades a 375€... les de "sex&the city" s'hi haguéssin tirat de cap, jo gairebé (em feien un bon descompte)...
amb el temps verbal que he utilitzat (un passat) ja us podeu imaginar que he triat NO comprar-les. Avui he après que he estat feliç també amb aquesta decisió, que les compres ja no omplen un buit que de vegades sentim,... i de sabates per la festa del 31 ja en trobarem unes o altres,.. de fet, em semblava una irresposabilitat pagar tants diners -tot i el 30% OFF-
Petons Univers!
domingo, 14 de diciembre de 2008
fer de menjar
des que no estic casada cuino substancialment menys que abans, que hi havia cassoleta (és a dir sofregit) a diari...
... avui he fet de menjar per uns amics, que són quatre de familia. Aplegar-ne 6 a taula, voler donar el millor de tu, veure'ls menjar i que els agradava... quin plaer!
avui he après que tot i la mandra que fa de vegades enfrontar-se als fogons, hi ha tota una altra dimensió, la del bon anfitrió, la de la hospitalitat, la de sentir-te entre els teus i fer-los de menjar, la d'oferir, de donar-se.
Petons Univers!
... avui he fet de menjar per uns amics, que són quatre de familia. Aplegar-ne 6 a taula, voler donar el millor de tu, veure'ls menjar i que els agradava... quin plaer!
avui he après que tot i la mandra que fa de vegades enfrontar-se als fogons, hi ha tota una altra dimensió, la del bon anfitrió, la de la hospitalitat, la de sentir-te entre els teus i fer-los de menjar, la d'oferir, de donar-se.
Petons Univers!
viernes, 12 de diciembre de 2008
la lluna
... resa l'astrologia que la Lluna és el símbol de la dóna, de la femeneïtat, de la mare (de la maternitat), de la llar, de la familia, de la primera infància i de l'ànima.
...no se si és per aquest tema de l'ànima o si és l'edat, que darrerament en soc molt conscient de la Lluna, em depilo segons la lluna, se a quina fase es troba com si fos un pagès, la vaig ensopegar amb els planetes de Venus i Júpiter fa uns dies, -que semblàven dues pigues- i avui, no és nomès que sabés que estava plena (ja esperava veure-la des d'ahir) sinó que m'ha acompanyat com un GPS tot el camí de tornada de Barcelona, situant-se davant el cotxe.
avui he après que aquesta meravella que es pot veure aquest vespre és més lluminosa que mai, ja que l'elipsi del satèl·lit es troba en gairebé el punt més proper a la Terra... potser per això en Miquel m'ha reclamat més petons, em sento molt fèmina i ha estat tan agradable arribar a casa i escalfar-la i posar-me còmode i ... viure?
Petons Univers!
...no se si és per aquest tema de l'ànima o si és l'edat, que darrerament en soc molt conscient de la Lluna, em depilo segons la lluna, se a quina fase es troba com si fos un pagès, la vaig ensopegar amb els planetes de Venus i Júpiter fa uns dies, -que semblàven dues pigues- i avui, no és nomès que sabés que estava plena (ja esperava veure-la des d'ahir) sinó que m'ha acompanyat com un GPS tot el camí de tornada de Barcelona, situant-se davant el cotxe.
avui he après que aquesta meravella que es pot veure aquest vespre és més lluminosa que mai, ja que l'elipsi del satèl·lit es troba en gairebé el punt més proper a la Terra... potser per això en Miquel m'ha reclamat més petons, em sento molt fèmina i ha estat tan agradable arribar a casa i escalfar-la i posar-me còmode i ... viure?
Petons Univers!
miércoles, 10 de diciembre de 2008
on és el respecte?
avui he dinat amb en Javier, m'explicava el seu viatge al Japó, ... els protocols empresarials als coctails, els regals d'agraïment, les presentacions persona a persona que compartien event, fóssin del rang que fóssin, les esperes dels anfitrions sense que ningú toqui ni mig canapè, el servei mutu d'alcohol (mai d'un cap a un mateix),... , m'estava descrivint el respecte.
mirant el meu entorn no cal extendre's: una minoria d'Universitaris volen parlar per la majoria, tot de persones públiques (no ara, des de fa molt de temps) diuen mentides, la gent crida (i no poc, pel que jo se darrerament,... i no només per telèfon!), els fills adolescents peguen els pares,... no vull ser pessimista, nomès descric, encara que siguin coses puntuals, el que jo veig al meu voltant.
on és el respecte? sabem que que hi és, que els nostres pares el practicàven, que no ha marxat ni s'ha amagat, és aquí disponible!
avui he après que -igual que l'economia (crisi inclosa) és una suma de microdecissions, que justament són les que fan impredictible aquesta ciència- la recuperació del respecte depèn de cadascún de nosaltres. Tinc fe que la globalització també ens porti aquest recurs dels pobles que a més de tenir-lo a mà, en fan servei!
Petons Univers!
mirant el meu entorn no cal extendre's: una minoria d'Universitaris volen parlar per la majoria, tot de persones públiques (no ara, des de fa molt de temps) diuen mentides, la gent crida (i no poc, pel que jo se darrerament,... i no només per telèfon!), els fills adolescents peguen els pares,... no vull ser pessimista, nomès descric, encara que siguin coses puntuals, el que jo veig al meu voltant.
on és el respecte? sabem que que hi és, que els nostres pares el practicàven, que no ha marxat ni s'ha amagat, és aquí disponible!
avui he après que -igual que l'economia (crisi inclosa) és una suma de microdecissions, que justament són les que fan impredictible aquesta ciència- la recuperació del respecte depèn de cadascún de nosaltres. Tinc fe que la globalització també ens porti aquest recurs dels pobles que a més de tenir-lo a mà, en fan servei!
Petons Univers!
lunes, 8 de diciembre de 2008
parlem de "banyes"?
això de les banyes està mal vist, n'hi ha que diuen que és un tic exclsivament masculí, jo no ho veig així, les dones també ho fem, al menys les que disposen, diguem-ne, d'un atribut de valentia, de coratge, de rebel.lió...
avui he après, parlant amb la Carol, que -una vegada més- els "ells" i les "elles" som diferents, tot i que tots dos sexes puguem tenir una experiència de sexe "il.lícita", fora de la parella estable, els motius que mouen el fet són diferents, ells acusen, per donar el pas, un abandó físic, nosaltres acusem un abandó emocional, que, sota el meu judici, és pitjor, perquè és més profund, perquè atenta a l'arrel, perquè et fa qüestionar l'estimació i remou tot el teu món.
és xulo haver-ho vist, perquè al final el sentir-te abandonada no és un tema de l'altre, sinó un de propi,... bon començament per arremangar-se!
Petons Univers!
avui he après, parlant amb la Carol, que -una vegada més- els "ells" i les "elles" som diferents, tot i que tots dos sexes puguem tenir una experiència de sexe "il.lícita", fora de la parella estable, els motius que mouen el fet són diferents, ells acusen, per donar el pas, un abandó físic, nosaltres acusem un abandó emocional, que, sota el meu judici, és pitjor, perquè és més profund, perquè atenta a l'arrel, perquè et fa qüestionar l'estimació i remou tot el teu món.
és xulo haver-ho vist, perquè al final el sentir-te abandonada no és un tema de l'altre, sinó un de propi,... bon començament per arremangar-se!
Petons Univers!
domingo, 7 de diciembre de 2008
si no fos...
...si no fos que..., fariem tantes coses!
arran de diferents converses dels darrers dies he vist com ens aferrem al si no fos; és perillós perquè tot sovint el si no fos és una excusa cap a nosaltres mateixos, és una manca de voluntat, és una d'aquelles pors no identificades. El passat no tornarà, el futur no existeix, i el si no fos, justament és la trava al nostre present.
avui he après a eliminar un dels meus "si no fos", me'n falten una pila, que donaran per moltes entrades més,... però al menys a partir d'avui si he de ser el mirall allà on no es vol mirar algú molt proper, el seré, ...tot i ser políticament incorrecte.
Petons Univers!
arran de diferents converses dels darrers dies he vist com ens aferrem al si no fos; és perillós perquè tot sovint el si no fos és una excusa cap a nosaltres mateixos, és una manca de voluntat, és una d'aquelles pors no identificades. El passat no tornarà, el futur no existeix, i el si no fos, justament és la trava al nostre present.
avui he après a eliminar un dels meus "si no fos", me'n falten una pila, que donaran per moltes entrades més,... però al menys a partir d'avui si he de ser el mirall allà on no es vol mirar algú molt proper, el seré, ...tot i ser políticament incorrecte.
Petons Univers!
jueves, 4 de diciembre de 2008
el plor
jo hi tinc una bona relació amb el plor, m'agrada plorar; si fa dies que no ho faig, em poso una peli que m'hi ajudi, ha de ser molt trista o molt romàntica. Buido, renovo, respiro, revisc.
Avui he vist escapar-se el plor a la meva mare i he après que això del sentiment, de la "pell fina" que en diuen alguns, va lligat a una situació vital; ella, patidora, carrega els problemes de tothom i els propis a l'esquena i el sentiment d'impotència es disol pels llagrimals. Les dones som més expressives en les nostres febleses i ningú ens ha prohibit plorar, això ens va a favor...
No ha estat un bon moment, no li puc arribar a comunicar el meu punt de vista, no es reeduca tota una vida en un moment, no ha volgut escoltar-me; m'he de preparar perquè amb tota probabilitat la situació es tornarà a produir i, si està en les meves mans, la marona no plorarà.
Petons Univers!
Avui he vist escapar-se el plor a la meva mare i he après que això del sentiment, de la "pell fina" que en diuen alguns, va lligat a una situació vital; ella, patidora, carrega els problemes de tothom i els propis a l'esquena i el sentiment d'impotència es disol pels llagrimals. Les dones som més expressives en les nostres febleses i ningú ens ha prohibit plorar, això ens va a favor...
No ha estat un bon moment, no li puc arribar a comunicar el meu punt de vista, no es reeduca tota una vida en un moment, no ha volgut escoltar-me; m'he de preparar perquè amb tota probabilitat la situació es tornarà a produir i, si està en les meves mans, la marona no plorarà.
Petons Univers!
miércoles, 3 de diciembre de 2008
la paciència
no us passa que en teniu per algunes coses i per d'altres l'acabeu de seguida? perquè soc pacient quan exerceixo la docència o quan pinto a colors i puc arribar a perdre l'oremus quan en Miquel no surt de la dutxa ni cobrant!
avui he après que això de la paciència té a veure amb la consciència, no per la rima, sinò perquè aquella té a veure amb l'empatia i d'això, tot i l'ús generalitzat que se n'està fent darrerement, es veu que no en tenim ni idea! Pensar com un altre, després de fondre't en l'altre és un exercici elevat, que requereix un treball pacient (bàsicament amb tu mateix, jeje),...
algun dia ens iniciarem en aquesta empatia, fruït de la consciència, que ens farà pacients :)
Petons Univers!
avui he après que això de la paciència té a veure amb la consciència, no per la rima, sinò perquè aquella té a veure amb l'empatia i d'això, tot i l'ús generalitzat que se n'està fent darrerement, es veu que no en tenim ni idea! Pensar com un altre, després de fondre't en l'altre és un exercici elevat, que requereix un treball pacient (bàsicament amb tu mateix, jeje),...
algun dia ens iniciarem en aquesta empatia, fruït de la consciència, que ens farà pacients :)
Petons Univers!
martes, 2 de diciembre de 2008
qui no escolta...
... no es mereix cap energia dedicada. Estic parlant d'un tema de feina que em té la mar d'entretinguda,... ja sabeu...
... doncs resulta que ja fa dies que intento amb tota la bona fe que em caracteritza (burra!, penso de vegades), que les coses s'adrecin, al final les meves propostes cap a un -diguem-li partner- li van a favor,... però tenen un problemet: venen de mi, no surten d'ell,... se les pren com si fóssin un atemptat de super-control,...
avui he après que he de deixar-lo estimbar, que qui no vol escoltar mai trobarà la melodia que li interpreten, que per a mi és un desgast no nomès sobrehumà, sinó bord. ... i amb el meu millor somriure, sense anticipar-li què penso fer, ni on anirà a parar (encara s'ho prendria com una amenaça!),... em costa no intentar (com en el darrer any i mig) convènce'l, áquest és el deure que m'he posat: poder deixar-lo estar!
Petons Univers!
... doncs resulta que ja fa dies que intento amb tota la bona fe que em caracteritza (burra!, penso de vegades), que les coses s'adrecin, al final les meves propostes cap a un -diguem-li partner- li van a favor,... però tenen un problemet: venen de mi, no surten d'ell,... se les pren com si fóssin un atemptat de super-control,...
avui he après que he de deixar-lo estimbar, que qui no vol escoltar mai trobarà la melodia que li interpreten, que per a mi és un desgast no nomès sobrehumà, sinó bord. ... i amb el meu millor somriure, sense anticipar-li què penso fer, ni on anirà a parar (encara s'ho prendria com una amenaça!),... em costa no intentar (com en el darrer any i mig) convènce'l, áquest és el deure que m'he posat: poder deixar-lo estar!
Petons Univers!
lunes, 1 de diciembre de 2008
la gratitut
aquest cap de setmana ha estat intens, fabulós, ple de sensacions, esquitxat de riures,... en una paraula: sensacional.
avui he après, tot just aquest matí, al moment de despertar-me, a expressar el meu agraïment en els mateixos termes: de forma profunda, sincera, senzilla i amb un toc d'humor. Avui era partícep d'aquesta gran frase que diu que la vida és senzillament una celebració.
encara no he resol, però, perquè no som cada dia capaços d'amarar-nos de sentir, de participar, de fer fora les barreres (que se'n vagin!).
nota.- heu vist la Lluna avui? hi ha una mitja Lluna amb dos estels a la vora, que semblen dues pigues.
Petons Univers!
avui he après, tot just aquest matí, al moment de despertar-me, a expressar el meu agraïment en els mateixos termes: de forma profunda, sincera, senzilla i amb un toc d'humor. Avui era partícep d'aquesta gran frase que diu que la vida és senzillament una celebració.
encara no he resol, però, perquè no som cada dia capaços d'amarar-nos de sentir, de participar, de fer fora les barreres (que se'n vagin!).
nota.- heu vist la Lluna avui? hi ha una mitja Lluna amb dos estels a la vora, que semblen dues pigues.
Petons Univers!
jueves, 27 de noviembre de 2008
de l'amor i les relacions
els qui em coneixen sabran que el meu expertisse en aquest tema fa una corba asintòtica a l'eix d'abcises, en el valor 0, és a dir, no en tinc ni idea.
la meva darrera relació (si és que pot portar aquesta etiqueta) ha estat un desastre absolut,... resulta que el subjecte en qüestió ha estat present en 3 ocasions a la meva vida i jo, innocent, el deixava entrar per la porta gran, apa aquí!!! ...a les deixalles d'aquest amor encara hi trobo més preguntes que respostes.
Avui he après que les preguntes també són vàlides, potser encara més que les afirmacions que formulem com a respostes ja que deixen tot un ventall de possibilitats. Algunes de les que em venen al cap són: perquè no vaig ser prou valenta per dir-li les coses en què no estava d'acord? em feia por que em deixès? perquè? què treia jo del seu sub-món-enganxat-a-la-victimitis? hi ha un rebuig a l'acceptació de no tenir parella? a que ningú no pensi en tu? ... preguntes totes que es resumeixen en una de sola: perquè no millor sola que mal acompanyada?
petons Univers!
la meva darrera relació (si és que pot portar aquesta etiqueta) ha estat un desastre absolut,... resulta que el subjecte en qüestió ha estat present en 3 ocasions a la meva vida i jo, innocent, el deixava entrar per la porta gran, apa aquí!!! ...a les deixalles d'aquest amor encara hi trobo més preguntes que respostes.
Avui he après que les preguntes també són vàlides, potser encara més que les afirmacions que formulem com a respostes ja que deixen tot un ventall de possibilitats. Algunes de les que em venen al cap són: perquè no vaig ser prou valenta per dir-li les coses en què no estava d'acord? em feia por que em deixès? perquè? què treia jo del seu sub-món-enganxat-a-la-victimitis? hi ha un rebuig a l'acceptació de no tenir parella? a que ningú no pensi en tu? ... preguntes totes que es resumeixen en una de sola: perquè no millor sola que mal acompanyada?
petons Univers!
miércoles, 26 de noviembre de 2008
què ens està passant?
treballo en un despatx al Passeig de Gràcia de Barcelona. Una plaça privilegiada perquè la vida passa just sota el meu balcó: botigues, gent de pas, les mostres de llibres antics, la celebració de St. Jordi,...
Avui he après que hi ha alguna urgència a resoldre i que no ho estem fent bé. En el què va de mes potser hem vist passar més de 10 manifestacions. Jo, que sóc de tarannà rebel, hi crec força en l'exercici del dret a la "pataleta", de vegades és l'únic que et queda i perquè no mostrar la teva disconformitat, perquè fingir i no ensenyar les dents si estàs enfadat?
Però tot i així, ara mateix em sembla un gest estèril.
Ens està passant que no hem fet els deures de la responsabilitat, ens està passant que aquest, en què les xifres sumen 1, és un any d'inici (preguntem-nos què hem de començar), ens està passant que no ens fixem en el camí dels qui estan començant de nou i ens arrosseguem en les inèrcies (heu sentit a parlar dels qui s'inventen la professió?... espavilats, oi?) i, molt probablement, ens està passant que paguen justos per pecadors.
L'esperança és el darrer a perdre. Us animo a mirar els ulls de la pròpia responsabilitat: costa i molt, però és possible.
Petons Univers!
Avui he après que hi ha alguna urgència a resoldre i que no ho estem fent bé. En el què va de mes potser hem vist passar més de 10 manifestacions. Jo, que sóc de tarannà rebel, hi crec força en l'exercici del dret a la "pataleta", de vegades és l'únic que et queda i perquè no mostrar la teva disconformitat, perquè fingir i no ensenyar les dents si estàs enfadat?
Però tot i així, ara mateix em sembla un gest estèril.
Ens està passant que no hem fet els deures de la responsabilitat, ens està passant que aquest, en què les xifres sumen 1, és un any d'inici (preguntem-nos què hem de començar), ens està passant que no ens fixem en el camí dels qui estan començant de nou i ens arrosseguem en les inèrcies (heu sentit a parlar dels qui s'inventen la professió?... espavilats, oi?) i, molt probablement, ens està passant que paguen justos per pecadors.
L'esperança és el darrer a perdre. Us animo a mirar els ulls de la pròpia responsabilitat: costa i molt, però és possible.
Petons Univers!
martes, 25 de noviembre de 2008
í la música?
Ni idea de composar, tampoc conec l'estructura musical, ni recordo les nocions elementals de classe: l'escala, l'escriptura de les corxees, el laberint del pentagrama...
"you have the beat" em va dir un noi americà, en el meu primer viatge a NY. I si, el tinc. En ballar sento que la música em transporta; en escoltar les melodies, que m'arriben fins l'essència; en recordar un moment, que les lletres d'alguna cançó arriben sense que ningú les hagi cridat.
Avui he après a gaudir conscientment d'aquest plaer, a no pensar que no em puc morir sense abans aprendre a tocar el piano (que ho faré, segur... però quan sigui el moment), a amarar-me, més, si és possible, d'aquest món meravellós que arriba a amainar les feres i a curar les vides ferides. Avui he navegat en les melodies que em va gravar un bon amic, en Roca, cantades per les millors: la Franklin, la Krall, la Vaughan,...
Gràcies i petons Univers!
"you have the beat" em va dir un noi americà, en el meu primer viatge a NY. I si, el tinc. En ballar sento que la música em transporta; en escoltar les melodies, que m'arriben fins l'essència; en recordar un moment, que les lletres d'alguna cançó arriben sense que ningú les hagi cridat.
Avui he après a gaudir conscientment d'aquest plaer, a no pensar que no em puc morir sense abans aprendre a tocar el piano (que ho faré, segur... però quan sigui el moment), a amarar-me, més, si és possible, d'aquest món meravellós que arriba a amainar les feres i a curar les vides ferides. Avui he navegat en les melodies que em va gravar un bon amic, en Roca, cantades per les millors: la Franklin, la Krall, la Vaughan,...
Gràcies i petons Univers!
lunes, 24 de noviembre de 2008
les presions
Em dic Núria i sóc autoexigent i perfeccionista. (al fons se sent: Hola Núria, t'estimem Núria)
Aquests dies són, any rere any, aquells en què malvisc buscant la meva idea per oferir als meus la felicitació de Nadal, que faig (des d'en fa uns 20) cada any a mà.
Avui he après a baixar el ritme, a no exigir-me més del què puc fer,... tot pot ser que aquestes arribin el 6 de gener, però espero que tothom les rebi amb la mateixa energia en què les creo,... em consolo pensant que serà una tramesa una mica "a la francesa", que arriben fins i tot al febrer en alguns casos...
petons Univers!
Aquests dies són, any rere any, aquells en què malvisc buscant la meva idea per oferir als meus la felicitació de Nadal, que faig (des d'en fa uns 20) cada any a mà.
Avui he après a baixar el ritme, a no exigir-me més del què puc fer,... tot pot ser que aquestes arribin el 6 de gener, però espero que tothom les rebi amb la mateixa energia en què les creo,... em consolo pensant que serà una tramesa una mica "a la francesa", que arriben fins i tot al febrer en alguns casos...
petons Univers!
domingo, 23 de noviembre de 2008
matrix
Matrix va ser una peli que em va sorprendre,... la sensació de què el que percebem com a real va molt entrecomillat, cada vegada té més sentit per a mi.
Avui he après a mirar les relacions des d'aquest prisma, els meus companys de viatge actualment són poc ortodoxes (en el sentit que no estan presents el 100% del temps, no obeeixen als patrons tradicionals), però hi són tots, i, curiosament, van apareixent a mida que els necessito. Els temes a resoldre, l'agenda, són de vegades dolorosos, però el calaix d'eines és excepcional!,... dóna ganes de posar-s'hi i estrenar-les, no?
Petons Univers!
Avui he après a mirar les relacions des d'aquest prisma, els meus companys de viatge actualment són poc ortodoxes (en el sentit que no estan presents el 100% del temps, no obeeixen als patrons tradicionals), però hi són tots, i, curiosament, van apareixent a mida que els necessito. Els temes a resoldre, l'agenda, són de vegades dolorosos, però el calaix d'eines és excepcional!,... dóna ganes de posar-s'hi i estrenar-les, no?
Petons Univers!
sábado, 22 de noviembre de 2008
triar, triar, triar...
sovint la vida ens posa en situació de triar,... sovint optem pel què és més fàcil, per la inèrcia (no és una tria voluntària, és el que alguna persona o entorn espera que fem) o fent cas al propi engany.
Avui he après a avançar una mica més en una tria valenta que vaig fer fa temps i que és com un vot, l'he d'anar renovant periòdicament: vull estar sola fins que no trobi algú que em mereixi. En aquest tema de la parella el què és més fàcil és no plantejar-se la situació del teu moment vital, la inèrcia és fer allò que la societat espera i que s'engloba en el concepte "refer la vida" i el propi engany és que no estàs bé tot sol, simplement perquè no assaboreixes els infinits moments dolços que la solitud et proporciona, com un sèrum, gota a gota.
petons Univers!
Avui he après a avançar una mica més en una tria valenta que vaig fer fa temps i que és com un vot, l'he d'anar renovant periòdicament: vull estar sola fins que no trobi algú que em mereixi. En aquest tema de la parella el què és més fàcil és no plantejar-se la situació del teu moment vital, la inèrcia és fer allò que la societat espera i que s'engloba en el concepte "refer la vida" i el propi engany és que no estàs bé tot sol, simplement perquè no assaboreixes els infinits moments dolços que la solitud et proporciona, com un sèrum, gota a gota.
petons Univers!
jueves, 20 de noviembre de 2008
qui és més important?
Realment la situació de l'economia ens fa aprendre a cops (diu una amiga meva que estem recuperant el temps perdut) :)
El meu cap, que és d'una altra generació (en té uns 57) i que té la gran sort de no equivocar-se mai, ha agafat el vici de cridar-me quan hi ha situacions amb punts de vista oposats -derivats bàsicament del fet que des de la trinxera i des de l'atalaia la perspectiva és diferent-. Mal "asuntu" pensareu,... ho comparteixo, al final la situació és mescla d'una manca meva de reflexos, segurament de poca assertivitat (no s'ha guanyat la guerra) i d'alguna que altra por.
Avui he après: primer (mentre durava l'episodi de l'acalorament telefònic) a respirar, després, ara al vespre, a plantejar-me de debó qui és més important. Ja en deveu saber la resposta :) ... on em portarà?
Petons Univers!
El meu cap, que és d'una altra generació (en té uns 57) i que té la gran sort de no equivocar-se mai, ha agafat el vici de cridar-me quan hi ha situacions amb punts de vista oposats -derivats bàsicament del fet que des de la trinxera i des de l'atalaia la perspectiva és diferent-. Mal "asuntu" pensareu,... ho comparteixo, al final la situació és mescla d'una manca meva de reflexos, segurament de poca assertivitat (no s'ha guanyat la guerra) i d'alguna que altra por.
Avui he après: primer (mentre durava l'episodi de l'acalorament telefònic) a respirar, després, ara al vespre, a plantejar-me de debó qui és més important. Ja en deveu saber la resposta :) ... on em portarà?
Petons Univers!
miércoles, 19 de noviembre de 2008
de l'assertivitat
Aquesta paraula la vaig aprendre d'adulta. Té un grandíssim contingut, tant, que no se com les 5 sil·labes del mot poden arribar a contenir-lo!
Avui he après a ser una miqueta més assertiva. No aniré a Teatre (sóc membre d'un grup amateur que assaja els dimecres); és tota una història no assistir,... quan passa -tot s'ha de dir, més per part d'uns membres que d'altres-, tot el grup es destarota i no es fa bé la feina. Me'ls estimo, sabeu? ... però avui seré jo qui no hi aniré. El cos em demana repós: dutxa i quietut.
petons Univers!
Avui he après a ser una miqueta més assertiva. No aniré a Teatre (sóc membre d'un grup amateur que assaja els dimecres); és tota una història no assistir,... quan passa -tot s'ha de dir, més per part d'uns membres que d'altres-, tot el grup es destarota i no es fa bé la feina. Me'ls estimo, sabeu? ... però avui seré jo qui no hi aniré. El cos em demana repós: dutxa i quietut.
petons Univers!
martes, 18 de noviembre de 2008
el pols amb la vida
Fa dies que estic contracturada,... vaig fer massatge la setmana passada, la cosa va millorar.
Aquesta setmana vaig començar el dilluns amb un lleuger ressentiment d'esquena, la memòria de la musculatura, vaig pensar; a la tarda era ja un nus ple d'agulles que resseguien la cara dreta de la corbatura toràcica. Vaig anar a veure la Isabel, l'única que era oberta a l'hora que jo arribava a Teià. Avui, dimarts, he tingut encara dolor, però ha passat un fet sorprenent: en una reunió de feina he verbalitzat que estava fent un pols amb una persona, per a explicar-ho a uns advocats i vet aquí que des que he decidit abandonar el pols de forma conscient, el dolor ha començat a remetre.
Avui he après una mica sobre els recursos sanatoris, espero no haver de rectificar (es viu malament amb aquest caram de molèstia) i que tot torni, en harmonia, al seu lloc.
Petons Univers!
Aquesta setmana vaig començar el dilluns amb un lleuger ressentiment d'esquena, la memòria de la musculatura, vaig pensar; a la tarda era ja un nus ple d'agulles que resseguien la cara dreta de la corbatura toràcica. Vaig anar a veure la Isabel, l'única que era oberta a l'hora que jo arribava a Teià. Avui, dimarts, he tingut encara dolor, però ha passat un fet sorprenent: en una reunió de feina he verbalitzat que estava fent un pols amb una persona, per a explicar-ho a uns advocats i vet aquí que des que he decidit abandonar el pols de forma conscient, el dolor ha començat a remetre.
Avui he après una mica sobre els recursos sanatoris, espero no haver de rectificar (es viu malament amb aquest caram de molèstia) i que tot torni, en harmonia, al seu lloc.
Petons Univers!
lunes, 17 de noviembre de 2008
invasió?
Ha sonat el mòbil, la hora és intempestiva,... una trucada de feina: una persona nerviosa. Ella havia rebut una altra trucada d'una altra persona nerviosa :)
Avui he après (potser encara no està consolidat, però ja arribarà) a no deixar-me envair pels nervis de les persones nervioses que em rodegen. No he parlat, he escoltat amb l'esperit quiet, atent, present, conscient. Després li he dit, davant l'amenaça rebuda, que cadascú fes el què creiés convenient. Poc a poc el ritme ha baixat. Abans de penjar he sentit un "gràcies".
Potser la millor recepta és no respondre al telèfon en moments inoportuns o horaris desaforats.
Petons Univers!
Avui he après (potser encara no està consolidat, però ja arribarà) a no deixar-me envair pels nervis de les persones nervioses que em rodegen. No he parlat, he escoltat amb l'esperit quiet, atent, present, conscient. Després li he dit, davant l'amenaça rebuda, que cadascú fes el què creiés convenient. Poc a poc el ritme ha baixat. Abans de penjar he sentit un "gràcies".
Potser la millor recepta és no respondre al telèfon en moments inoportuns o horaris desaforats.
Petons Univers!
domingo, 16 de noviembre de 2008
els diumenges
Avui és diumenge, aquell dia que per més que passen els anys em continúa semblant extrany.
Avui he après a anar més poc a poc que habitualment.
M'he llevat, dutxat, vestit. He près un suc de taronja. Era un dia important, encara no havia dit adéu a la Lluïsa. He marxat a comprar el diari i he esmorzat al Xocolat. He caminat poc a poc, he tingut temps de dedicar-me a parlar amb els qui he creuat: la Carol, la Cuca,... he arribat molt d'hora a l'església. He cantat fluixet les dues cançons de la cerimònia: trobarem a faltar el teu somriure i rosa d'abril. He tornat a casa. Hem anat a dinar amb en Miquel,...
He gaudit del sol.
Ha estat un dia llarg, perquè he anat poc a poc.
Petons Univers!
Avui he après a anar més poc a poc que habitualment.
M'he llevat, dutxat, vestit. He près un suc de taronja. Era un dia important, encara no havia dit adéu a la Lluïsa. He marxat a comprar el diari i he esmorzat al Xocolat. He caminat poc a poc, he tingut temps de dedicar-me a parlar amb els qui he creuat: la Carol, la Cuca,... he arribat molt d'hora a l'església. He cantat fluixet les dues cançons de la cerimònia: trobarem a faltar el teu somriure i rosa d'abril. He tornat a casa. Hem anat a dinar amb en Miquel,...
He gaudit del sol.
Ha estat un dia llarg, perquè he anat poc a poc.
Petons Univers!
sábado, 15 de noviembre de 2008
la Lluïsa ens ha deixat
Des d'aquestes línies: Gràcies Lluïsa, el teu legat ha estat d'aquells de dir "sí senyor"! Un mirall de bondat, aquella quietut, discreció, ... et trobarem a faltar.
Avui he après, i em sembla gruixut dir-ho, a no rebelar-me davant la mort. Me n'he adonat, acompanyant la Silvia -la germana-, que la meva immaduresa davant aquest tema s'anava esborronanat. No he plorat, no se m'han desbordat aquells nivells de ràbia + impotència + tristor que he tingut sempre, davant el fet de la mort, desbocats. He acceptat l'elecció de la Lluïsa. He acompanyat de la millor forma que he sabut la familia i he recordat els bons moments.
M'estimo més el silenci que llençar més paraules a la xarxa en aquest moment serè de consciència.
Petons Univers!
Avui he après, i em sembla gruixut dir-ho, a no rebelar-me davant la mort. Me n'he adonat, acompanyant la Silvia -la germana-, que la meva immaduresa davant aquest tema s'anava esborronanat. No he plorat, no se m'han desbordat aquells nivells de ràbia + impotència + tristor que he tingut sempre, davant el fet de la mort, desbocats. He acceptat l'elecció de la Lluïsa. He acompanyat de la millor forma que he sabut la familia i he recordat els bons moments.
M'estimo més el silenci que llençar més paraules a la xarxa en aquest moment serè de consciència.
Petons Univers!
viernes, 14 de noviembre de 2008
què és fluir
Seria molt pretenciós (i definitivament mentida) dir que avui he après a viure en el fluxe,... no obstant tot arriba i no descarto un dia poder fer aquesta frase :)
Avui ha estat un dia especial, perquè, després de molt esperar-ho, hem pogut quedar amb un parell d'amigues a dinar: la Ina i la Lali. La conversa, entre amics, ja sabeu que discórre enèrgica, plena; tant hi fa si t'has vist una hora abans o anys. Quan he arribat a Mataró, a una xerrada s'això meu de temes de finançament en capital, semblava que aixequés un pam de terra (el vi del dinar, podeu pensar), doncs no: era el flux, era l'energia, la vibració,... ens ho hem passat molt bé amb els assistents -tot i les fatals condicions de soroll-, ... em consta perquè les seves cares no ho podien amagar (també perquè eren gent de moral, finançament i divendres a la tarda no van gaire ben avinguts...)
No puc posar que he après que la Rosa és ferma perquè això ja ho sabia,... ho vaig aprendre fa molts anys.
petons Univers!
Avui ha estat un dia especial, perquè, després de molt esperar-ho, hem pogut quedar amb un parell d'amigues a dinar: la Ina i la Lali. La conversa, entre amics, ja sabeu que discórre enèrgica, plena; tant hi fa si t'has vist una hora abans o anys. Quan he arribat a Mataró, a una xerrada s'això meu de temes de finançament en capital, semblava que aixequés un pam de terra (el vi del dinar, podeu pensar), doncs no: era el flux, era l'energia, la vibració,... ens ho hem passat molt bé amb els assistents -tot i les fatals condicions de soroll-, ... em consta perquè les seves cares no ho podien amagar (també perquè eren gent de moral, finançament i divendres a la tarda no van gaire ben avinguts...)
No puc posar que he après que la Rosa és ferma perquè això ja ho sabia,... ho vaig aprendre fa molts anys.
petons Univers!
jueves, 13 de noviembre de 2008
les emocions
Avui he après, després d'unes hores de reflexió about it, part del perquè de l'herència emocional que tenim.
Estic contenta que actualment s'hi treballi (para muestra: un botón: http://www.youtube.com/watch?v=8FNPE31zlNE ), ja que en la nostra infància aquests temes es deixàven a l'atzar...
Emocions i sentiments,... quin món!
xxx
Estic contenta que actualment s'hi treballi (para muestra: un botón: http://www.youtube.com/watch?v=8FNPE31zlNE ), ja que en la nostra infància aquests temes es deixàven a l'atzar...
Emocions i sentiments,... quin món!
xxx
miércoles, 12 de noviembre de 2008
12 de novembre de 2008
Hola blog,
avui he après a crear-te, entro en aquest univers desconegut i interessant.
També he après, al migdia, que tenir bons companys en el viatge de la vida és molt important. Em sento afortunada!
petons Univers!
avui he après a crear-te, entro en aquest univers desconegut i interessant.
També he après, al migdia, que tenir bons companys en el viatge de la vida és molt important. Em sento afortunada!
petons Univers!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
