avui reemprenc

he estat molts dies pensant que havia après coses, que n'estava aprenent i que ja havia trobat el "modus operandi"... fins que vaig caure de la moto i el somni-il·lusió es va esvair.

Avui he après a apreciar la humilitat que em recorda de forma contínua aquest braç trencat, a agrair que m'acosti en les relacions amb els meus (ara de totes totes els necessito) i a aixecar-me -com d'altres vegades- com si no hagués passat res.

No obstant, encara no he après a identificar on és l'altre camí,... algú m'ho explica?

petons Univers!

les inèrcies

no tenim ni una remota idea de l'abast de la dita: "l'home és un animal de costums", en tenim tantes i tant variades, de fa tantes vides, que es tornen en inèrcies i ni tan sols podem identificar-les, ...ens regeixen i deixem que ho facin!!!

els costums del dia-dia són els fàcils: passar per un mateix camí, pensar que tenim la raó, jutjar al de davant,... no em refereixo a aquests sinó a les inèrcies que estan amagadotes (jeje): pensar que estarem millor d'aquesta o de l'altra forma (esperant canvis externs), tenir pors (de dir, de fer, ... potser fins i tot de pensar!), mirar cap a un altre costat quan sentim l'emoció...

avui he après a jugar a un joc amb mi mateixa -no s'hi valien les trampes-: a caçar la inèrcia i, sabeu? he plegat de la feina i me n'he anat a caminar: n'havia enganxat una!!!

Petons Univers!!