Avui he après dues coses:
- que trobava enormement a faltar aquestes ratlles que tant em reconnecten (i me n'han hagut de fer memòria!),... la sanació en l'escriptura, la bondat del compartir
- que estic mooooooolt "apegada" a les inèrcies humanes... que encara sóc en molt la neneta mimada, aquella Ma. Núria consentida i que em costa l'acceptació d'algunes coses; que en l'interlocutor que tinc davant m'emmirallo i si, m'agrada elevar-me i agafar perspectiva sobre els temes, ...però estic en el pla que estic
...ara mateix m'envaeix la tristor del no-saber-com-fer que tinc moltes vegades: com em puc alliberar de la necessitat d'agradar i ser estimada? perquè, malgrat les successives mostres d'amor a l'engròs, encara no arribo a estimar-me prou?
crec que en aquesta recol·locació guanyo el punt de partida... no?
petons Univers!!!