centrar-se

centrar-se és trobar el centre...
és dilluns, torno d'un cap de setmana a Niça, copso que la vida corre, anem de viatge i en pocs minuts som ben lluny de casa, i visitem, i anem amunt, avall: gent, llocs. Sembla que amb més coses per minut hi hagi més vida,...

però no.

avui he après que es viu millor si s'és a la vora del centre d'un mateix, ... lloc que sovint cerco i que no sempre trobo, ...aquest refugi tan especial, he après que des del centre, s'estima millor, s'escolta més atentament, es gaudeix més.

Gràcies Univers!
Petons Univers.

és un privilegi

...i la Marina feia 50 anys, i li van organitzar una festa (gràcies Sam!), ... i vam pujar a Andorra (jo feia 2 anys que no hi anava!). La Piama va fer el viatge amb l'Anna. I vam respirar alegria, molta, compartida.

Avui he après que és un privilegi passejar per la vida amb personetes plenes d'aquesta energia tan blanca, que és un privliegi tenir consciència per apreciar-ho i gaudir-ho i que encara és privilegi més gran que es puguin regalar uns instants de riure franc a qui n'és tan excel·lent receptor!

... un privilegi!

Petons Univers!

la ira

no se com començar perquè no és gaire afalagador airejar els defectes d'un mateix... però a l'hora, crec que és una bona forma de netejar un nuvolot que encara ronda per casa...

no serveixen les excuses i ho he trobat -justament- al suplement del diari d'ahir: l'iracund, com a enajenat mental, fa por, justament perquè momentàniament ha perdut la cordura.

avui he après que, més enllà del perdó que m'atorgo generosament, hi ha una voluntat, i aquesta és la de refrenar aquesta fúria de toro que quan m'enfado surt amb una força que ni la del tap de xampany coneix.

Petons Univers!