martes, 22 de marzo de 2011

desbordada

desconec si aquesta paraula del títol és un adjectiu plenament català, no obstant serveix bastant per descriure com em sento aquest migdia...

hem anat a dinar amb la Patricia Gras, fiscal de menors, Su Señoría allí donde las haya; ha compartit amb nosaltres la seva vida, que parteix d'una paràlisi cerebral al moment de néixer; amb generositat, amb humor i gairebé de forma descarada de com n'és d'inconformista ens ha ensenyat la mediocritat que representa la fórmula de l'acomodament en què estem, sovint, vivint.

avui he après que hi ha miralls com el de la Patricia que ens ensenyen que la vida és meravellosa, que cada oportunitat és una festa i que tenim la sort de que algú ens va recordant que la forma en què la vivim sempre és una opció nostre... i que si, que és el camí a ser el millor que podem arribar a ser.

Petons Univers!