es diu Josep Ache

es diu Josep Ache i des que tots dos tenim parella no parlem gaire sovint,... és silenciós, secret, sembla que no hi sigui, però hi és.

Avui, ara que estic rebentada, que he matinat, que he anat i tornat de Madrid, que estic arrossegant-me sobre l'ordinador per gestionar el correu, avui, hi tornaven a haver unes paraules d'en Josep Ache al meu e-mail i m'he desbordat, les llàgrimes em cauen cara avall culpa del sentiment de fortuna d'haver-lo conegut.

Avui, doncs, ja veieu què he après, això, el més gran: estar.

Petons Univers!

chucuchu cuchu chu

...el tren no para. Fa dies que estic girada i encara no se perquè, en Joan rep. Potser són les hormones? (que mones!), potser és l'abandó? (que c....caram!), potser és la feina (casum deina)... el cas és que se'm fa difícil, tot i el sac d'informació, tot i els amics de l'ànima, el suport de la família... se m'ha fet dur i complicat. Sembla que entrem en una estabilitat,... ho sabré segur quan em pugui rentar les dents al meu quarto de bany!

Avui he après que està bé recordar el que se sap d'altres vegades, he forçat un somriure, m'he posat contenta de viure, he tornat a agrair aquesta casa que m'acull ara i he seguit pensant amb el pare, que, és difícil imaginar què deu estar fent...

petons Univers!