des que no estic casada cuino substancialment menys que abans, que hi havia cassoleta (és a dir sofregit) a diari...
... avui he fet de menjar per uns amics, que són quatre de familia. Aplegar-ne 6 a taula, voler donar el millor de tu, veure'ls menjar i que els agradava... quin plaer!
avui he après que tot i la mandra que fa de vegades enfrontar-se als fogons, hi ha tota una altra dimensió, la del bon anfitrió, la de la hospitalitat, la de sentir-te entre els teus i fer-los de menjar, la d'oferir, de donar-se.
Petons Univers!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
acabes d'escriure una cosa molt important per mí... fer les coses amb carinyo, amb devoció en lloc d'obligació... fins i tot és agradable donar-se per aquest camí
Publicar un comentario