tag:blogger.com,1999:blog-15537197424316530602024-03-13T23:34:47.039-07:00avui he apres...nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.comBlogger89125tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-1303663843302641222013-10-25T03:37:00.002-07:002013-10-25T03:37:22.144-07:00el yin i el yan<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Ens ho expliquen i sembla que ho entenem. Ho entrem al cervell esquerre. Ho procesem i ho guardem: Hi ha dualitat, som dualitat.<br />
<br />
No obstant, costa pescar-se en el fet dual, costa disoldre's en l'energia de l'enfado, ... seria millor abandonar l'orgull que es guarda a l'ego i ser capaç de dir obertament: això és el què vull, això és el què sento i allò el què vaig sentir. Avui he après que he de parlar amb la Carol, des d'un altre lloc.<br />
<br />
M'agradarà veure noves generacions amb un llenguatge més proper al cor, amb més compassió (http://en.wikipedia.org/wiki/Compassion) i comprensió, com a capacitat d'incloure, rodejar, abarcar (http://www.merriam-webster.com/dictionary/comprehension).<br />
<br />
Petons Univers!</div>
nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-75671249712120654872013-02-10T14:22:00.000-08:002013-02-10T14:22:13.860-08:00es diu Las Sesiones<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
No sóc bona crítica de cinema. Les pelis que agraden els entesos a mi m'acostumen a provocar un "nonhihapertant".<br />
... però ahir vaig anar a veure Las Sesiones, tota sola, al Mèlies, ... una mica més i la retiren (com m'ha passat en no poques ocasions)! Tota l'estona hi ha una constant que dóna el ritme, rius i plores sota el paraigües de l'amor, que és omnipresent en totes les relacions i uffff, trobes que encara queda tant de camí!<br />
<br />
Avui he après que no obstant no ser herois de película, podem gaudir del bon sabor de boca que deixen les experiències de vibració alta (això no se massa bé com dir-ho), ep, i encomanar-les!<br />
<br />
Petons Univers!</div>
nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-62721488660749481252012-10-15T02:06:00.002-07:002012-10-15T02:06:30.273-07:00compassió i lideratge. Article.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M’ha costat
escombrar l’etiqueta del “què diran” i
deixar expressar-se el bolígraf en aquesta propietat que esperem més en una infermera que en un líder.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El món canvia,
ràpid. Els líders de fa uns anys no encaixen en aquesta humanitat de nous
esquemes de, en termes budistes, esquena dura i pit tou (permeable al món). La
percepció d’individualitat és una fal·làcia, no estem separats sinó
interconnectats. I el líder ho és per contraposició a un grup, sense persones
no té sentit parlar de lideratge.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per això és
pertinent parlar de compassió, sentiment similar al de la simpatia, que
refereix a patir amb, però que no tan sols es queda en el reconeixement del
sofriment sinó que fa avançar en la mobilització per a transformar-lo. És només
amb aquests ulls i des d’aquest mode que podem arribar a liderar perquè a
través de la compassió s’obre la saviesa del cor i cultivant les llavors de la
compassió, que no té cap objectiu en sí mateixa, es vertebra el pensament just.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">Arribar a aquest
estat és, com tot, un tema de pràctica, de fer-ho, tornar-hi, descobrir-se en
les </span><span lang="CA">trampes de la ment i recomençar amb alegria:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 15.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">1.<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Cultivar sentiments d’empatia i proximitat envers els
altres<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 15.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">2.<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Reconèixer el sofriment de la persona després de tenir
consciencia sobre les virtuts implícites de l’alegria pel benestar dels altres<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 15.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">3.<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Reconèixer les carències que provenen de l’egoisme<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 15.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">4.<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Contemplar la vida des de la perspectiva d’amabilitat
de la gent, que han aportat al món tot el què ara podem gaudir<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 15.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">5.<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Concentrar-nos en el propi dolor per, de seguida,
poder assolir el dels altres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 15.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">6.<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Identificar les emocions tòxiques, allunyar pensaments
negatius.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 15.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">7.<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Cercar tècniques que refermin el nostre estat
compassiu.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La compassió té
tres conegudes enemigues: la llàstima, la indignació moral i la por, aquesta
darrera, globalitzada, amenaça actualment persones i empreses fins a
paralitzar-les. És a les mans dels líders trencar aquesta dinàmica en els fets
quotidians. La compassió és l’eina per fer-nos emergir, la persona s’imposa al
seu (covard) ego, limitant de tots els propòsits. L’harmonia d’aquesta energia
ens ajuda en el camí cap el compromís, a no girar full davant certs
esdeveniments. Els verbs que li escauen són els de connectar, vincular i
comunicar, tots ells utilitzats generosament en els articles d’aquesta pròpia
columna.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Finalment, dir
que la neurociència associa compassió a la resiliència, perquè si bé l’ésser
compassiu pateix més davant les situacions que ho comporten, recupera molt més
de pressa el seu centre; a la integració neuronal, ja que ajuda a les
connexions i a la millora del sistema immunitari, no se m’acuden millors
fonaments per al lideratge que aquests tres.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-13700716272420895042011-09-29T13:55:00.001-07:002011-09-29T13:59:10.381-07:00es diu Josep Achees diu Josep Ache i des que tots dos tenim parella no parlem gaire sovint,... és silenciós, secret, sembla que no hi sigui, però hi és. <div><br /></div><div>Avui, ara que estic rebentada, que he matinat, que he anat i tornat de Madrid, que estic arrossegant-me sobre l'ordinador per gestionar el correu, avui, hi tornaven a haver unes paraules d'en Josep Ache al meu e-mail i m'he desbordat, les llàgrimes em cauen cara avall culpa del sentiment de fortuna d'haver-lo conegut.</div><div><br /></div><div>Avui, doncs, ja veieu què he après, això, el més gran: estar.</div><div><br /></div><div>Petons Univers!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-46967583467777859122011-09-19T13:11:00.000-07:002011-09-19T13:19:18.937-07:00chucuchu cuchu chu...el tren no para. Fa dies que estic girada i encara no se perquè, en Joan rep. Potser són les hormones? (que mones!), potser és l'abandó? (que c....caram!), potser és la feina (casum deina)... el cas és que se'm fa difícil, tot i el sac d'informació, tot i els amics de l'ànima, el suport de la família... se m'ha fet dur i complicat. Sembla que entrem en una estabilitat,... ho sabré segur quan em pugui rentar les dents al meu quarto de bany!<div><br /></div><div>Avui he après que està bé recordar el que se sap d'altres vegades, he forçat un somriure, m'he posat contenta de viure, he tornat a agrair aquesta casa que m'acull ara i he seguit pensant amb el pare, que, és difícil imaginar què deu estar fent...</div><div><br /></div><div>petons Univers!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-42012560862496018732011-06-22T11:06:00.000-07:002011-06-22T11:17:44.395-07:00popular escocèsPots plorar perquè ha marxat o somriure perquè ha viscut; pots tancar els ulls i resar perquè torni o pots obrir-los i veure tot el què ha deixat; el teu cor pot estar buit perquè no el pots veure o pot estar ple de l'amor que compartireu. Pots plorar, tancar la teva ment, sentir el buit i donar l'esquena o pots fer el què a ell li agradaria: somriure, obrir els ulls, estimar i seguir. <div>aquest popular escocès l'hem posat a l'esquela al funeral del pare...<br /><div><br /></div><div>Avui he après que hi ha un dolor nou, un que no coneixia, càustic i que deixa un regust rere el coll, als costats de la gola en empassar. </div></div><div><br /></div><div>Petons Univers!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-41979776176717056752011-06-09T13:48:00.000-07:002011-06-09T13:53:52.892-07:00EpicurQuan fem "filo" durant els batxillerats ens sembla que és una maria més per memoritzar i passar la "sele". He tornat a llegir alguna cosa d'Epicur, pot ser una de les vacunes que el món necessita...<div><br /></div><div>Avui he après que tot va harmoniós amb tot, que els cicles es vindiquen cada vegada amb més vigor, que sóc una privilegiada compartint un còctel fet de Diana Krall, barrejada amb Epicur i una mica de Remelluri Gran Reserva...</div><div><br /></div><div>Veig atrocitats, cada vegada de més a prop, per això amb més força que mai clamo: Gràcies Univers!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-91850395089246474022011-04-07T13:22:00.000-07:002011-04-07T13:35:52.667-07:00esgarrapada per dinsen Tony, 17 anys, jugador de bàsket amb en Miquel, es va treure la vida dilluns passat. Fins avui no he pogut escriure aquestes línies i ho faig per dos motius, com a teràpia el primer i com a reflexió el segon...<div><br /></div><div>de què cal curar-se? de la impotència, de la rebeldia, del sentiment de responsabilitat</div><div>sobre què cal reflexionar? sobre com ho fem de malament de vegades, sobre el model que volem i les eines i recursos que hi hem de destinar per què sigui una realitat sense fissures.</div><div><br /></div><div>avui he après que encara m'arriben sentiments desconeguts, que es poden viure d'una forma diferent, des de l'observació, serenament, i que aquest deixar fer i deixar ser no interfereix per res en la carn viva en què es troba el cor, de tant dolor com va provocar l'estrip de dilluns.</div><div><br /></div><div>Petons Univers!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-81514139895417239822011-03-22T08:35:00.000-07:002011-03-22T08:52:59.139-07:00desbordadadesconec si aquesta paraula del títol és un adjectiu plenament català, no obstant serveix bastant per descriure com em sento aquest migdia...<div><br /></div><div>hem anat a dinar amb la Patricia Gras, fiscal de menors, Su Señoría allí donde las haya; ha compartit amb nosaltres la seva vida, que parteix d'una paràlisi cerebral al moment de néixer; amb generositat, amb humor i gairebé de forma descarada de com n'és d'inconformista ens ha ensenyat la mediocritat que representa la fórmula de l'acomodament en què estem, sovint, vivint.</div><div><br /></div><div>avui he après que hi ha miralls com el de la Patricia que ens ensenyen que la vida és meravellosa, que cada oportunitat és una festa i que tenim la sort de que algú ens va recordant que la forma en què la vivim sempre és una opció nostre... i que si, que és el camí a ser el millor que podem arribar a ser.</div><div><br /></div><div>Petons Univers!</div><div><br /></div><div><br /></div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-4945028799517502642011-02-10T06:19:00.000-08:002011-02-10T06:30:06.691-08:00el nasen Josep Ma. fa 79 anys avui. <div>Filla de la tribulació, jo vaig córrer ahir al vespre -cansada i rebentada després d'una reunió llarga i tensa- al Carrefour més proper (Cabrera de Mar, a 10 kms i 25') a comprar unes copes de cava que havíem vist d'oferta el cap de setmana i que feien falta -sota el meu criteri- ja que en les dues darreres celebracions familiars se n'havien tombat 4 com a poc...</div><div><br /></div><div>Avui he parlat amb en Joan (breument) i amb el seu pare, per tal de felicitar-lo,... i quina sorpresa quan m'ha dit que no hi serien al vespre fins després de les 9! ... ningú m'havia dit res sobre que no ens veuríem fins dissabte? perquè vaig córrer tant ahir? perquè fico el nas on no em demanen? què faig amb les copes?</div><div><br /></div><div>Avui he après que he de parar d'anticipar desitjos que no se si hi són en realitat, deixar que les coses passin i que, si algú necessita alguna cosa, m'ho demani. He après a preservar el meu nas, que no estic per què se'm pugui enganxar qualsevol dia en qualsevol lloc!</div><div><br /></div><div>Petons Univers!</div><div><br /><div><br /></div></div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-48191967878645156712010-11-09T11:18:00.000-08:002010-11-09T11:40:08.895-08:002 tipus de gentIgual que en el món professional hi ha dos tipus de persones, les que han pagat nòmines i les que no han tingut aquesta responsabilitat, a la vida la divisió és: els caràcters més freds i els més tous.<div><br /></div><div>Avui la policia i un propietari d'un gual m'han posat en una situació que m'ha semblat una injustícia (l'un m'ha ratllat el cotxe expressament i els altres han dit que trepitjava una mica la ratlla groga que assenyalava el gual i que si aixecaven parte em denunciarien per aquest fet, a tot això, no us ho perdeu, hi ha un aparcament blau senyalitzat pel què he pagat un ticket!) i he plorat com a caràcter tou i, en el meu cas, a més, ploramiques; he plorat d'impotència perquè d'aquell cercle de mala fe la única sortida que em quedava era una denúncia a l'Ajuntament per marcar una plaça d'aparcament on n'hi ha només mitja ja que no em puc denunciar a mi mateixa pel fet de donar per descomptat que l'espai pel que pagues en una zona blava té els metres que ha de tenir...</div><div><br /></div><div>I, és clar, amb tot això no cal dir que he après (a cops, com moltes vegades),... avui he après el mal que fa portar una vida gris, el bé que representa comptar amb la gent que t'estima, he après a recordar que cal valorar l'important i que per portar el cotxe ratllat no varia el grau d'estimació dels meus, he après que la propera vegada trauré fotos (abans de fer cas a la poli que m'ha donat la instrucció de moure el cotxe) i que canviaré el plor per una bona denúncia,... ja fa dies, molts, que estic aprenent el valor de les coses ben fetes i, si jo tenia una responsabilitat, les altres dues parts també, ... arribaré a aquesta serenor!</div><div><br /></div><div>petons Univers! </div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-35445550012966018542010-09-16T11:49:00.000-07:002010-09-16T11:58:16.368-07:00el puzzle... reculls frases, moments, conceptes i al final tens milions de peces que formen el puzzle de la vida, n'hi ha que encara no saps com encaixar, d'altres fa temps que tenen el seu lloc i només cal que arribin per omplir aquell forat que, tot blanc, es delia per acollir la seva fitxa.<div><br /></div><div>avui he après que els fragments són multidemensionals, que la màgia els fa sortir de les mànigues dels nostres companys de viatge, que es conformen en colors, olors i formes a mida que els anem forjant... que tenen vida pròpia.</div><div><br /></div><div>trobava a faltar escriure unes ratlles en aquest blog i l'Alacoque me n'ha donat l'excusa: gràcies per la màgia que sempre arriba quan et veig; posaré la peça al seu lloc!</div><div><br /></div><div>Petons Univers!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-52602406764020868812010-06-01T14:23:00.000-07:002010-06-01T14:35:50.797-07:00el patito feoi serà la tercera entrada en el mateix sentit,... estic en un bucle! :) <div>...com que l'aneguet lleig em sembla una frase desafortunada de tan malsonant, m'he permès la llicència d'un títol en castellà.<div><br /></div><div>... elles són guapes i riques, m'he fet d'un club -amb ànim d'airejar els pulmons i cremar calories- en el què tot sovint em sento, diguem-ne, poc cigne i molt ànec... perquè, a més, saben jugar i no tenen celulitis (que deu escriure's, ara hi caic, amb ela geminada,... només li faltava això a la pobra paraula!). Avui he après dues lliçons: una d'humilitat i l'altra de paciència.</div><div><br /></div><div>...espero tenir-ne prou amb mi mateixa per no exigir-me més del que el procés d'aprenentatge em permeti, i que, mentre estant, em pugui estar de molestar les mestres que ja van més endavant, en molts sentits, que jo...</div><div><br /></div><div>Univers: gràcies i petons!</div></div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-14303887311488939902010-05-03T05:42:00.000-07:002010-05-03T05:48:16.695-07:00em declaro imperfecteEm declaro imperfecte. <div>Sóc humana i contradictòria i irregular i... i puc arribar a desconcertar (ja que resulta que n'hi ha que es declaren desconcertats!)</div><div><br /></div><div>Avui he après que estic començant a estimar aquesta imperfecció, que la conec, l'observo, que la permeto i la perdono... ha deixat de ser aquell monstre gran i fosc que m'amenaçava...</div><div><br /></div><div>També he après sobre la complexitat de la dona i la seva timidesa davant l'allau de sentiments que transita l'espai dels mesos sense mes ... com un animaló ferit des de la seva inferioritat davant la fletxa de la posessió absoluta de la raó, nomès en poder d'uns quants.</div><div><br /></div><div>Petons Univers!!!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-53406481022186591172010-04-12T14:15:00.000-07:002010-04-12T14:22:13.466-07:00i fa com una punxada... els que som de pell fina - que prou pena en tenim- experimentem de vegades algunes sensacions que, tot i ser velles conegudes, sempre ens sorprèn que ens tornin a visitar.<div><br /></div><div>avui, que tinc una veu com la del gallo Clàudio arran de la cridòria del Barça - Madrid, he après que aquest coll de veu presa només tornarà a la normalitat quan sigui capaç de parlar dels mals de pell i de les situacions que de vegades exigeixen un "vés-te'n a la merda" que no som capaços d'articular.</div><div><br /></div><div>també he après que potser m'he embolicat una mica en l'explicació, però amb una mica de voluntat, ja s'entén, ja! ....</div><div><br /></div><div>Petons Univers!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-11925737029769916902010-03-30T14:51:00.000-07:002010-03-30T15:00:05.514-07:00espectantAvui he llegit sobre medi ambient. Sobre residus urbans, procés de piròlisi, fracció "todo en uno", autoritats, normatives, abocadors, rebuig, etc.<div><br /></div><div>Avui he copsat que aquest tema dels residus, en el que ja fem tard, segueix girant sobre un enfocament continuista, que es planteja com manegar les quantitats ingents de residus que generem, enlloc de fer una pensada des de l'arrel del problema, sobre hàbits de consum i producció, i excessos, que, per més incineradores que posem en marxa no arribarem mai a cremar.</div><div><br /></div><div>Avui he après sobre la responsabilitat, concretament sobre la nul·la responsabilitat en alguns temes i m'he vist espectant mentre una pel·lícula sobre necessitats autoimposades passava davant els meus ulls, impotents de renunciar a llegir-la.</div><div><br /></div><div>Ajudan's Univers!</div><div>Petons Univers!</div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-86429568179928758022010-03-21T14:28:00.000-07:002010-03-21T14:38:53.890-07:00les coses senzillesvivim depressa, jo també; no me n'escapo.<div>la tauleta blava, allà on vaig posant els papers pendents, pendents de llegir o pendents de gestionar, o d'endreçar, sempre és a vessar, i si un dia d'un mes queda amb dos o tres papers, no arriba al mes següent que ja és en els nivells d'ocupació habituals...</div><div><br /></div><div>avui he après, tot valorant les coses senzilles, a deixar-me endur pel moment enlloc de per l'horari, a pensar que és una sort poder triar no enllestir els pendents de la tauleta blava, en concedir-me fer el mandra una estoneta més, a fer passar poc a poc aquest diumenge amb gust de truita de ceba. ... o ha estat la calidesa de la companyia la que ha donat l'angle des del que he viscut el dia?</div><div><br /></div><div>Petons Univers!</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-53317468773812544552010-02-25T13:52:00.000-08:002010-02-25T14:46:21.422-08:00aquelles inèrcieshe dinat en harmonia, he trobat una persona que m'ha sorprès en molts aspectes i el millor: la rapidesa en descobrir-nos... pel moment del berenar m'he vist amb en Joan.<div><br /></div><div>Avui he après dues coses: </div><div>- que trobava enormement a faltar aquestes ratlles que tant em reconnecten (i me n'han hagut de fer memòria!),... la sanació en l'escriptura, la bondat del compartir</div><div>- que estic mooooooolt "apegada" a les inèrcies humanes... que encara sóc en molt la neneta mimada, aquella Ma. Núria consentida i que em costa l'acceptació d'algunes coses; que en l'interlocutor que tinc davant m'emmirallo i si, m'agrada elevar-me i agafar perspectiva sobre els temes, ...però estic en el pla que estic </div><div>...ara mateix m'envaeix la tristor del no-saber-com-fer que tinc moltes vegades: com em puc alliberar de la necessitat d'agradar i ser estimada? perquè, malgrat les successives mostres d'amor a l'engròs, encara no arribo a estimar-me prou?</div><div><br /></div><div>crec que en aquesta recol·locació guanyo el punt de partida... no?</div><div><br /></div><div>petons Univers!!!</div><div><br /></div><div><br /></div>nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-85891116790234698442010-01-10T13:25:00.001-08:002010-01-10T13:34:27.194-08:00sense gaire res...... nomès gaudint de la companyia, nomès compartint l'espai de la cuina, nomès passejant pel món de les rebaixes, nomès fent el que faria tota sola però amb una dolça companyia...<br /><br />Avui he après que cada vegada em calen menys coses i que, potser per això, gaudeixo de les tan enyorades temps ençà: conèixer unes personetes molt especials de 6 i 12 (recents) anys va ser un aconteixement especial i extraordinari, una trucada d'en Javier va ser una festa, el contacte sovintejat amb una ma còmplice durant el cap de setmana ha estat sublim.<br /><br />Petons Univers!nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-56224047091054744902009-12-03T11:43:00.000-08:002009-12-03T13:36:32.315-08:00allò que no es veuhavia vist les Constel·lacions familiars amb la Magda, ...encara sort!, perquè altrament m'hauria semblat que em prenien el pèl (tot i que cada vegada m'amoïna menys que ho facin, fins i tot de vegades m'ho deixo fer,... arribarà un dia en què ho fomenti?)<br /><br />dissabte vaig anar a un taller invitada per la Carme, la seva sogra el conduia, ... la meva intenció era ajudar, ni tan sols em vaig plantejar treballar, a la meva manera aquest aspecte jo ja el cobria en un altre àmbit... i em va cridar i vaig sortir ... i l'energia va arribar de la mà de l'ànima antiga i vaig perdonar,... de fet porto tota la setmana entretinguda en això...<br /><br />avui he après que bo i que la voluntad és de ser humil i acceptar el procés, la realitat és que el procés s'ha d'imposar tot sovint per què jo pugui arribar allà on vaig, que allò que no es veu té un alt alt poder i que segueixo agraint des de el meu jo més interior la vida que m'ha tocat!<br /><br />Petons Univers!!!nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-1065217764236218132009-11-23T14:18:00.000-08:002009-11-23T14:25:49.541-08:00centrar-secentrar-se és trobar el centre...<br />és dilluns, torno d'un cap de setmana a Niça, copso que la vida corre, anem de viatge i en pocs minuts som ben lluny de casa, i visitem, i anem amunt, avall: gent, llocs. Sembla que amb més coses per minut hi hagi més vida,...<br /><br />però no.<br /><br />avui he après que es viu millor si s'és a la vora del centre d'un mateix, ... lloc que sovint cerco i que no sempre trobo, ...aquest refugi tan especial, he après que des del centre, s'estima millor, s'escolta més atentament, es gaudeix més.<br /><br />Gràcies Univers!<br />Petons Univers.nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-2503216734330407512009-11-09T00:02:00.000-08:002009-11-09T02:01:35.663-08:00és un privilegi...i la Marina feia 50 anys, i li van organitzar una festa (gràcies Sam!), ... i vam pujar a Andorra (jo feia 2 anys que no hi anava!). La Piama va fer el viatge amb l'Anna. I vam respirar alegria, molta, compartida.<br /><br />Avui he après que és un privilegi passejar per la vida amb personetes plenes d'aquesta energia tan blanca, que és un privliegi tenir consciència per apreciar-ho i gaudir-ho i que encara és privilegi més gran que es puguin regalar uns instants de riure franc a qui n'és tan excel·lent receptor!<br /><br />... un privilegi!<br /><br />Petons Univers!nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-59003583916512425402009-11-01T04:54:00.000-08:002009-11-01T05:01:00.083-08:00la irano se com començar perquè no és gaire afalagador airejar els defectes d'un mateix... però a l'hora, crec que és una bona forma de netejar un nuvolot que encara ronda per casa...<br /><br />no serveixen les excuses i ho he trobat -justament- al suplement del diari d'ahir: l'iracund, com a enajenat mental, fa por, justament perquè momentàniament ha perdut la cordura.<br /><br />avui he après que, més enllà del perdó que m'atorgo generosament, hi ha una voluntat, i aquesta és la de refrenar aquesta fúria de toro que quan m'enfado surt amb una força que ni la del tap de xampany coneix.<br /><br />Petons Univers!nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-37336050203278268992009-10-29T14:26:00.000-07:002009-10-29T14:32:32.528-07:00es diu alacoque... és un motiu una mica extrany, ella sap d'on ve aquest nom, Alacoque,...<br /><br />... qui sap on ens ha de portar la vida, qui sap com serem capaços de gestionar les petites misèries, qui sap si serem capaços de canviar el mon o, si, -una petició més modesta- se'ns permetrà presenciar el canvi,...<br /><br />Avui he après el valor del temps, la Marga l'ha eclipsat, en mirar el rellotge m'ha agafat la pressa dels terrenals, ... tenia una sensació d'haver fet tan curt!!! No obstant, tot i breu, quin moment el del dinar d'avui!!!<br /><br />gràcies Univers!<br />petons Univers!nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1553719742431653060.post-90718867813378955202009-10-10T10:46:00.001-07:002009-10-10T10:57:38.072-07:00la porla por de no tenir, la por de ser deixats, la por al rebuig, la por a la gana,... por, por por... les pors entren sovint al pensament; en el present encara són més concretes: por a les multes, als jefes, a no poder pagar la hipoteca...<br /><br />... aquest matí me'n rondava una, l'he aturada!<br /><br />... avui he après a estar vigilant, a avançar una mica més en el prendre consciència i a dir-li a la ment: perquè no et dediques a notar com em toca el sol i a gaudir de la llibertat que se sent anant en moto? ... perquè ets tan pesada? ja en tinc prou de pensar en coses que em fan por, no entraran més!<br /><br />gràcies i petons Univers!nuriahttp://www.blogger.com/profile/13608264439204470480noreply@blogger.com0