el yin i el yan

Ens ho expliquen i sembla que ho entenem. Ho entrem al cervell esquerre. Ho procesem i ho guardem: Hi ha dualitat, som dualitat.

No obstant, costa pescar-se en el fet dual, costa disoldre's en l'energia de l'enfado, ... seria millor abandonar l'orgull que es guarda a l'ego i ser capaç de dir obertament: això és el què vull, això és el què sento i allò el què vaig sentir. Avui he après que he de parlar amb la Carol, des d'un altre lloc.

M'agradarà veure noves generacions amb un llenguatge més proper al cor, amb més compassió (http://en.wikipedia.org/wiki/Compassion) i comprensió, com a capacitat d'incloure, rodejar, abarcar (http://www.merriam-webster.com/dictionary/comprehension).

Petons Univers!

es diu Las Sesiones

No sóc bona crítica de cinema. Les pelis que agraden els entesos a mi m'acostumen a provocar un "nonhihapertant".
... però ahir vaig anar a veure Las Sesiones, tota sola, al Mèlies, ... una mica més i la retiren (com m'ha passat en no poques ocasions)! Tota l'estona hi ha una constant que dóna el ritme, rius i plores sota el paraigües de l'amor, que és omnipresent en totes les relacions i uffff, trobes que encara queda tant de camí!

Avui he après que no obstant no ser herois de película, podem gaudir del bon sabor de boca que deixen les experiències de vibració alta (això no se massa bé com dir-ho), ep, i encomanar-les!

Petons Univers!