Igual que en el món professional hi ha dos tipus de persones, les que han pagat nòmines i les que no han tingut aquesta responsabilitat, a la vida la divisió és: els caràcters més freds i els més tous.
Avui la policia i un propietari d'un gual m'han posat en una situació que m'ha semblat una injustícia (l'un m'ha ratllat el cotxe expressament i els altres han dit que trepitjava una mica la ratlla groga que assenyalava el gual i que si aixecaven parte em denunciarien per aquest fet, a tot això, no us ho perdeu, hi ha un aparcament blau senyalitzat pel què he pagat un ticket!) i he plorat com a caràcter tou i, en el meu cas, a més, ploramiques; he plorat d'impotència perquè d'aquell cercle de mala fe la única sortida que em quedava era una denúncia a l'Ajuntament per marcar una plaça d'aparcament on n'hi ha només mitja ja que no em puc denunciar a mi mateixa pel fet de donar per descomptat que l'espai pel que pagues en una zona blava té els metres que ha de tenir...
I, és clar, amb tot això no cal dir que he après (a cops, com moltes vegades),... avui he après el mal que fa portar una vida gris, el bé que representa comptar amb la gent que t'estima, he après a recordar que cal valorar l'important i que per portar el cotxe ratllat no varia el grau d'estimació dels meus, he après que la propera vegada trauré fotos (abans de fer cas a la poli que m'ha donat la instrucció de moure el cotxe) i que canviaré el plor per una bona denúncia,... ja fa dies, molts, que estic aprenent el valor de les coses ben fetes i, si jo tenia una responsabilitat, les altres dues parts també, ... arribaré a aquesta serenor!
petons Univers!
