aquelles inèrcies

he dinat en harmonia, he trobat una persona que m'ha sorprès en molts aspectes i el millor: la rapidesa en descobrir-nos... pel moment del berenar m'he vist amb en Joan.

Avui he après dues coses:

- que trobava enormement a faltar aquestes ratlles que tant em reconnecten (i me n'han hagut de fer memòria!),... la sanació en l'escriptura, la bondat del compartir

- que estic mooooooolt "apegada" a les inèrcies humanes... que encara sóc en molt la neneta mimada, aquella Ma. Núria consentida i que em costa l'acceptació d'algunes coses; que en l'interlocutor que tinc davant m'emmirallo i si, m'agrada elevar-me i agafar perspectiva sobre els temes, ...però estic en el pla que estic

...ara mateix m'envaeix la tristor del no-saber-com-fer que tinc moltes vegades: com em puc alliberar de la necessitat d'agradar i ser estimada? perquè, malgrat les successives mostres d'amor a l'engròs, encara no arribo a estimar-me prou?

crec que en aquesta recol·locació guanyo el punt de partida... no?

petons Univers!!!

sense gaire res...

... nomès gaudint de la companyia, nomès compartint l'espai de la cuina, nomès passejant pel món de les rebaixes, nomès fent el que faria tota sola però amb una dolça companyia...

Avui he après que cada vegada em calen menys coses i que, potser per això, gaudeixo de les tan enyorades temps ençà: conèixer unes personetes molt especials de 6 i 12 (recents) anys va ser un aconteixement especial i extraordinari, una trucada d'en Javier va ser una festa, el contacte sovintejat amb una ma còmplice durant el cap de setmana ha estat sublim.

Petons Univers!

allò que no es veu

havia vist les Constel·lacions familiars amb la Magda, ...encara sort!, perquè altrament m'hauria semblat que em prenien el pèl (tot i que cada vegada m'amoïna menys que ho facin, fins i tot de vegades m'ho deixo fer,... arribarà un dia en què ho fomenti?)

dissabte vaig anar a un taller invitada per la Carme, la seva sogra el conduia, ... la meva intenció era ajudar, ni tan sols em vaig plantejar treballar, a la meva manera aquest aspecte jo ja el cobria en un altre àmbit... i em va cridar i vaig sortir ... i l'energia va arribar de la mà de l'ànima antiga i vaig perdonar,... de fet porto tota la setmana entretinguda en això...

avui he après que bo i que la voluntad és de ser humil i acceptar el procés, la realitat és que el procés s'ha d'imposar tot sovint per què jo pugui arribar allà on vaig, que allò que no es veu té un alt alt poder i que segueixo agraint des de el meu jo més interior la vida que m'ha tocat!

Petons Univers!!!

centrar-se

centrar-se és trobar el centre...
és dilluns, torno d'un cap de setmana a Niça, copso que la vida corre, anem de viatge i en pocs minuts som ben lluny de casa, i visitem, i anem amunt, avall: gent, llocs. Sembla que amb més coses per minut hi hagi més vida,...

però no.

avui he après que es viu millor si s'és a la vora del centre d'un mateix, ... lloc que sovint cerco i que no sempre trobo, ...aquest refugi tan especial, he après que des del centre, s'estima millor, s'escolta més atentament, es gaudeix més.

Gràcies Univers!
Petons Univers.

és un privilegi

...i la Marina feia 50 anys, i li van organitzar una festa (gràcies Sam!), ... i vam pujar a Andorra (jo feia 2 anys que no hi anava!). La Piama va fer el viatge amb l'Anna. I vam respirar alegria, molta, compartida.

Avui he après que és un privilegi passejar per la vida amb personetes plenes d'aquesta energia tan blanca, que és un privliegi tenir consciència per apreciar-ho i gaudir-ho i que encara és privilegi més gran que es puguin regalar uns instants de riure franc a qui n'és tan excel·lent receptor!

... un privilegi!

Petons Univers!

la ira

no se com començar perquè no és gaire afalagador airejar els defectes d'un mateix... però a l'hora, crec que és una bona forma de netejar un nuvolot que encara ronda per casa...

no serveixen les excuses i ho he trobat -justament- al suplement del diari d'ahir: l'iracund, com a enajenat mental, fa por, justament perquè momentàniament ha perdut la cordura.

avui he après que, més enllà del perdó que m'atorgo generosament, hi ha una voluntat, i aquesta és la de refrenar aquesta fúria de toro que quan m'enfado surt amb una força que ni la del tap de xampany coneix.

Petons Univers!

es diu alacoque

... és un motiu una mica extrany, ella sap d'on ve aquest nom, Alacoque,...

... qui sap on ens ha de portar la vida, qui sap com serem capaços de gestionar les petites misèries, qui sap si serem capaços de canviar el mon o, si, -una petició més modesta- se'ns permetrà presenciar el canvi,...

Avui he après el valor del temps, la Marga l'ha eclipsat, en mirar el rellotge m'ha agafat la pressa dels terrenals, ... tenia una sensació d'haver fet tan curt!!! No obstant, tot i breu, quin moment el del dinar d'avui!!!

gràcies Univers!
petons Univers!