no és mai tard...

aquest matí he tingut un copet amb el cotxe,... res d'important i -ja se que us ho preguntareu-culpa meva, per colar-me... he trucat la companyia, estava atabalada, nerviosa,.... no se què hagués donat per tornar el temps enrere i modificar la decisió...

...a l'altre costat del telèfon una pregunta: "...pero, se encuetra usted bien?"

m'ha semblat una frase tan amiga, tan sincera i tan pertinent!

avui he après, al compàs d'una cançó que m'han taral.lejat uns minuts després al telèfon, que no és mai tard per tornar enrere, per agafar perspectiva i per modificar l'estat d'agonia que una punta de nervis pot arribar a provocar, ... al final, tal com diu la cançó: Mírame Tú lo sabes yo lo sé Es fantástico vivir ...

Petons Univers!

del temps i de la història...

... sembla mentida com canvia la nostra percepció del temps, no tant depenent del dia que tenim, sinó del fet que analitzem... ahir en Miquel va fer 14 anys, em semblava ahir ( :) ) que l'havia portat al món; ahir ens acompanyava a la festa el meu nòvio-càrmic, que sembla que el conec de tota la vida, i, pensant en el Sr. Siemens, que fa tot just un mes que no veig, sembla que no hagi existit mai, que hagi estat nomès un somni...

avui he après a donar un pas en la relativització, en adquirir distància, en copsar que no és important el què passa, sinó com ho vius i, de retruc, en aferrar-me a l'ara, un super-moment que em retorna a aquest espai. ... també he après que quan cerques "cármico" al Google, et proposa en el seu simpàtic "quisásquisodesir": "cárnico", ... no exactament el mateix :)

Petons Univers!!!

avui reemprenc

he estat molts dies pensant que havia après coses, que n'estava aprenent i que ja havia trobat el "modus operandi"... fins que vaig caure de la moto i el somni-il·lusió es va esvair.

Avui he après a apreciar la humilitat que em recorda de forma contínua aquest braç trencat, a agrair que m'acosti en les relacions amb els meus (ara de totes totes els necessito) i a aixecar-me -com d'altres vegades- com si no hagués passat res.

No obstant, encara no he après a identificar on és l'altre camí,... algú m'ho explica?

petons Univers!

les inèrcies

no tenim ni una remota idea de l'abast de la dita: "l'home és un animal de costums", en tenim tantes i tant variades, de fa tantes vides, que es tornen en inèrcies i ni tan sols podem identificar-les, ...ens regeixen i deixem que ho facin!!!

els costums del dia-dia són els fàcils: passar per un mateix camí, pensar que tenim la raó, jutjar al de davant,... no em refereixo a aquests sinó a les inèrcies que estan amagadotes (jeje): pensar que estarem millor d'aquesta o de l'altra forma (esperant canvis externs), tenir pors (de dir, de fer, ... potser fins i tot de pensar!), mirar cap a un altre costat quan sentim l'emoció...

avui he après a jugar a un joc amb mi mateixa -no s'hi valien les trampes-: a caçar la inèrcia i, sabeu? he plegat de la feina i me n'he anat a caminar: n'havia enganxat una!!!

Petons Univers!!

havia de ser la Mafalda...

... el què avui he après, ella ja ho va escriure fa temps:

VIVIR DESPEINADA

Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine.
Por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad.
El mundo está loco. Definitivamente loco: Lo rico, engorda. Lo lindo sale caro. El sol que ilumina tu rostro arruga. Y lo realmente bueno de esta vida, despeina.
- Hacer el amor, despeina.

- Reírte a carcajadas, despeina.

- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina.

- Quitarte la ropa, despeina.

- Besar a la persona que amas, despeina.

- Jugar, despeina.

- Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.

- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible.

Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado.
Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida.
Es ley de vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.
Puede ser que me sienta tentada a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera.
El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come sano, camina derechita, ponte seria, ... Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuando me van a dar la orden de ser feliz? Acaso no se dan cuenta que para lucir linda, me debo de sentir linda ... ¡La persona más linda que puedo ser!
Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que quiero ser.
Por eso mi recomendación a todas las mujeres:
Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde, Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo, deja que la vida te despeine!
Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.
Mafalda

l'opció

m 'ha impactat un video que he vist ara mateix: http://www.europafilmtreasures.es/FT/245/sobre-la-pelicula-barcelona_en_tranvia

m'ha agradat veure d'on venim, que diu força de qui som,... al video no hi ha espai pels sòmines, tothom és molt vivaç, ... em pregunto quin dia de la setmana devia ser... quina vida els va tocar?; aquesta era la Barcelona de la meva àvia,... què van haver de triar? o potser aleshores no tenien tanta possibilitat d'escollir...

avui he après que tot i la llibertat que proporciona la possibilitat d'elecció, a mi, en determinades coses, no m'agrada triar,... sempre comporta una renúncia,... em costa optar; ...potser, però, no cal fer cap tria sinó simplement deixar que el temps faci la seva...

Petons Univers!

ballar, ballar, ballar

... és una expressió que utilitzo tot sovint: s'ha de ballar amb la música que toquen...

avui, però, després d'un llarg dia, he gaudit d'un d'aquells moments tan màgics (ho són tant que no se si són d'aquest món), he posat l'ipod -ara ple de cançons que em vaig entretenir a posar-hi l'altre dia- i, recent arribada de l'AVE, sense treva, m'he posat a saltar a la cuina com si fos el darrer ball.

avui he après a agrair i a gaudir d'aquest plaer que en la forma humana que tenim, ens ha estat regalat: el ball,... diumenge passat, a la sala Apolo, ja vaig tenir aquesta sensació,... vaig escriure a l'atràpalo per dir-los que el repertori de la BJO va ser d'allò més genial,... i ho va ser, però les ganes de ballar i d'amarar-me de música eren el gran motor.

gràcies vida!
petons Univers!